Yamshes en Escabetx | Blog d'Estanislau Verdet



Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.

(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________

diumenge, 29 d’octubre del 2006

Lletgisme Bo


Hi ha lletgisme i lletgisme.
Aquest és un exemple de lletgisme bo. Ben fet.

El videoclip encaixa molt be en la "onda verdetiana" de videoclips,
amb la diferència que aquest està treballat.

Paraula del dia: "Argolla".

dimecres, 25 d’octubre del 2006

"Hi ha només 10 tipus de persona al món:
Els que entenen el codi binari i els que no".

divendres, 20 d’octubre del 2006

dilluns, 16 d’octubre del 2006

Preparador Físic

Us presento el meu preparador físic.
Va estudiar a la facultat de física i aviat serà un parador nacional.
Per tan, per regla de tres: Pre-Parador Físic.

dijous, 5 d’octubre del 2006

2n videoclip!

Estanislau Verdet - Beixamel i Mató:


Imatges extretes de la "Cursa popular de cadires frame a frame de l'Alta Pellofa" de 1980.

Curiositats del vídeo
:
1 - Ma mare surt embarassada de mi, de poc més d'un mes. És el lloc on surto de més petit.
2 - L'entrevistador és el pare Verdet, i la demés gent família i amics de família.
3 - Està rodat a l'Alta Pellofa l'Agost de 1980 pel meu pare i el meu tiet.
4 - El "rum" de la cançó no estava premeditat pensant en aquest videoclip, jaja.

dimecres, 4 d’octubre del 2006

Diminutius

Jo sempre he preferit les coses grans.
Prefereixo la nóza que la nocilla, el ganiv que el ganivet, la vaja que la vagina, els ganchos que els ganchitos, un bid que un bidet, la mel que melilla, la Mariona que la marioneta, (yo) la sacara que la sacarina, la falda que la faldilla, la margara que la margarita o la margarina, la mana que la maneta o que la manilla, la fara que la farina, la panda que la pandilla, la gava que la gaveta, una torta que una tortilla, la vagona que la vagoneta, el Quim Port que en Quimi Portet (no se m'enfadin), la furgona que la furgoneta, l'Elisàb que l'Elisabet (tampoc se m'enfadin).

...i és que els diminutius (els "tius" diminuts) molen, però nosaltres molem més. (uh!)

dilluns, 2 d’octubre del 2006

Japó guanya sempre


Per molt que ens hi esforcem ells ho porten a la sang.
Sempre seran es reis del lletgisme. Sempre.
Visca la televisió japonesa!