Avui, cagant el tió, a ma germana petita li ha "sortit" un Violoncel!!!! (darrera l'orella)
O sigui que ja tinc un nou instrument per investigar, una nova diversió i un altre repte.
L'accepto!
Per això quan ella dubtava entre si fer viola o violoncel jo vaig insistir tant: "Viloncel! violoncel!"
Catalans, ja el tenim aquí!
Ja m'hi he posat un ratet i és francament gloriós! segur que aviat ja estaré grabant algunes petites coses, em conec (quan sóc el Pau, i ara ho sóc)
Res mes, és que a mi també m'ha fet molta il·lusió...
Pau Vallvé. (avioloncelat)
P.S: Poden veure també a l'esquerra l'arbre de nadal, un xic galàctic, que hem fet aquest any.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
diumenge, 25 de desembre del 2005
Se m'ha girat feina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest matí / hem sentit un gran retruny, / tots hem mirat amunt / i hem vist / un avioloncel / rascant la panxa del cel, / rascant la panxa del cel.
Publica un comentari a l'entrada