Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Esgarriant samfaina converso amb un marsupial foix,escrotem sobre l'escalivada fabra dels pompeus plans
i la gargamella ens fa miau.
Escaramush, llardons opacs i llangonissa d'astruç.
Polvorons de nata i lladrucs d'escreix.
S'acaba, jonica, la proteica sardana i el tango es torna vals.
Algun dia et partiré el llavi.
43 comentaris:
Ei, al tantu amb la dentadura, que jo la tinc molt pitjor i per això intento amagar-la com puc. Això és un fòrceps! Això no va a la boca o, en tot cas, no va a la boca de dalt. Per la part que em toca, visca les dentadures precàries que suporten els anys com poden i dissimulen, dissimulen, dissimulen...
Que ets la LSD del de Badalona!??!:-)
Eps, que jo tinc la boca molt pitjor i ja m'agradaria ja que l'Estanislau fos El Simpàtic Dentista.
Podria fer allò d'agafarlo pels ous mentre treballa tot dient:
.- No ens farem mal, oi?
Vint-i-tres de cada vint-i-quatre dentistes recomanen llegir aquest post, i l'altre, és numismàtic.
En canvi, jo dic que aquest dentat és d'un cavall regalat.
aquest piano amb tecles brutes mereix una reparació, capto una tecla daurada, tal volta haurem d'enfarinar els angles, veiam.
aquesta imatge, a part d'akerosa!,em fa pensar amb lo "sorprenents" k som o son els essers humans...amb lo sencill k es rentarse les dents mín. un cop al dia?no kal k sigui en plan malaltís!...nose, un cop per setmana?tant costa? tant costa deixar de fer coses o fer-les pel nostre be?
...com deixar de fumar...(FELICITATS PAU! O ESTANISLAU, bueno a tots 3) per lo menys no fumeu puros.
en fi, seguirem llastimant-nos i amb el cap ben alt (a sobre)
"Píque": Ningú s'atreveix amb el text?
Aquest cop (com casi tots) té sentit.
Sent cabró: La meitat ni el deuen haver llegit (el text), l'altre meitat no l'han entès i la tercera part restant son ornitorrincs.
Guardonant: Mariah, genial el teu nick lletgista i la gran última frase.
S'entén perfectament el text, està clar que és un poema a l'estimada, a més, està escrit el dia abans de sant Valent-i-la foto és d'una flor que es diu Silvestre, és del on é o no é, tal com deia Hamlet en la derivació feta del dilema existencial; ser o no ser... però en registre més col.loquial, tothom sap que en Hamlet en aquest moment portava un Silvestre florit que piscava molts llavis dincs del marduix. I si no és cert i menteixo, és perquè la menta marxa molt b en el mercat comú, tot i que jo compro al mercat del Clot.
Per cert, la meva dona és la tuka, algú l'ha vist, pregunteu per ella per ajudar-me a descobrir on s'amaga!
Genial Sr Tuk!
"la menta marxa molt b en el mercat comú" vostè és molt gran, em sembla que ja sé qui és...
Sap vostè què és una tuka?? (recordo la resposta, tot i fer ja 3 anys)
No respongui, algú altre sap què és una tuka?
I per cert, escrot igualadí, no és una carta a l'estimada (d'entrada perque d'estimada no n'hi ha, ni d'ensiamada), però de sentit si que en té i segueixo apostant per la capacitat dels visitants per desxifrar-lo, tot i no ser un concurs això, només volia que sabessin això que els dic en el text, o ni tan sols això.
Algun cop han pensat en fer-se milionaris? es que jo ara m'ho estic plantejant.
Peücs
Dilectes inexhauribles inestables,
La foto d' aquesta exquisita escalibada que han penjat al seu blog m' ha fet venir ganes de flatular, allunyar-me i observar reaccions alienes.
Per cert, que saben quelcom del concert de l' Àstre a l' Espai? Quin dia el passaràn a la tevetres?
Salut (diners ja sé que en tenen molts)
Crgl irqs
Si em permet, m'atreviré amb el text...
Errors ortogràfics (entre parèntesis les correccions):
escaramush (escaramuix)
llangonissa (llonganissa)
astruç (estruç)
Hosti, què repel·leeeeent! Ho sento, Estanislau... és massa tard per enfrontar-me a un text tan lleig i lletgista.
Sra. Sas,
a veure si li hauré de retirar el carnet dels "llamàntols en zel" com el PP fa amb els seus dissidents! jejeje...
a veure, jo, oralment, sempre he sigut dels que diu "llangonissa" i no pas "llonganissa", per tant ho escric com "ho sento" (com els que diuen "àliga" i no "àguila", o els de "gavinet" en comptes de "ganivet"; déu els aculli, pobrets...),
"escaramush" és més lleig que "escaramuix" (no tinc cap més motiu, però soposo que no em veu tan malament com per escriure-ho així per error...),
i "astruç" és fruit a la obertura de boca que ens inculquen al neixer als barcelonins mesclada amb la més que extesa castellanització de la paraula: "avestruç", doncs en aquest cas si admeto la correcció, al haver estat sense voler, o sigui: una falta ortogràfica.
Desh-im d'ir-li pro qe yo no 'n solk fé de f'alte's dort'ho graphya eh s'eñora Sas...
no pateixi, això si, no torni a canviar-li el nom a un dels reis del lletgisme, no és "miguel quesada" és "Pedro Quesada"!!!!!
ai...
Li rogo que perdoni els meus pecats, ja que no vull ni imaginar-me el fet de perdre el CARNET.
Reconec que jo també dic "llangonissa" i, per si fos poc, l'estruç l'anomeno "avestrús"(sí, molt castellanitzat, és lo que té haver nascut prop de la Frontera) o "vastrús" (encara més lletgista). A més, aquest últim terme l'acostumo a utilitzar com a insult (Ex: "Calla, vastrús").
Espero i desitjo que accepti les meves disculpes i no m'excomulgui (o millor dit, "m'exlletgi" o "m'exllamantill·i") per les meves repel·lentíssimes correccions, fetes en mala hora i sota els efectes de l'escolta continuada dels hits gasoliners Miguel Quesada... M'entén ara?
Als seus peus.
tranquila, no pateixi, això si, no torni a canviar-li el nom a un dels meus idols lletgistes de gasolinera, NO ÉS MIGUEL QUESADA sinó PEDRO QUESADA!!!!
Uuuf... quin patir amb lo del carnet!! Quina mala estona he passat, madredelamorhermoso!!!!!
Perdoni, doncs això, Pedro Quesada(Pere Formatjada... què lleig, oi?).
Siau!
Pel que fa el text, a mi m’ha fet pensar en una conversa amb un “entès” sobre l’estat de la llengua catalana o quelcom relacionat amb el català (foix, pompeus, fabra…). La xerrada va pujant de to fins arribar a un punt en què vostè la talla en sec i, rabiós, engega l’interlocutor o, si més no, acaba bastant emprenyat amb ell.
Sr. Verdet, vaig molt mal encaminada?????
Records al senyor Vodaixa!
Als seus peus.
bastant desencaminada, a veure el final-final és evident, però el "tema" no te res a veure amb la llengua catalana, jeje
provaré amb un altre "tema", deixi'm pensar...
Vostè ha dit en un comentari: "Sent cabró: La meitat ni el deuen haver llegit (el text), l'altre meitat no l'han entès i la tercera part restant son ornitorrincs."
Em sembla que jo resto (o multiplico!) ornitorrinc-a...
...crec k estem davant dun cas de violencia de genere. Tot i k moltes de les paraules del text segur k ni existeixen, estik gairabe segura.
"Mentre un intenta cuinar (em sembla kno en sap gens) l'altre (embarassada) li don conversa.
Pero la cosa comença a posarse delicada...s'insulten!I ella l'enganxa per l'embolcall dels testicles (estik a -la gargamella fa miau-)(lo de miau te a veure amb el cor?)
Despres faltarse al respecte molt i molt el Chef de pacotilla vol comprar a la "encinta"...li dona un feix de bitllets i suposadament s'acaba la baralla...torna la calma.
No se si s'arriben a pegar, pero esta clar k acabara passant.
Per mes guapa k es posi amb el k es compri els SantsTreits no marxen.
Vaig ben encaminada?...
va millor, en alguns detalls, però ni es tracta d'una dona, ni acaba be perque se solucioni (acaba be perque s'acaba: "S'acaba, jonica, la proteica sardana i el tango es torna vals.")
i tampoc estan cuinant etc, però va millor, es nota la visita a l'exposició que va fer ahir...jejeje
a vore... Ara estic concentrada amb la part final, en què s'acaba la discussió. Podria ser entre un català (proteica sardana) i un argentí (el tango es torna vals)?
el tema, la "vritat", em costa de trobar... és una conversa sobre dones? sobre sexe?
Aigüa!
(fred, fred)
nht!
Avui a casa no tinc aigua. Obro les aixetes i només en surt un imperceptible eco i res més. Per això no em puc ni rentar les dents que em queden, ni em puc afaitar ni res. El verdet (res, Estanis) se m'incrusta a les genives i el meu alè deu respondre a l'eco de les canonades de casa meva. Espero que sigui per poc temps, que també estaria bé dutxar-me. Ara mateix, em miro al mirall i tinc una rara sensació de lletgisme.
...canvia la imatge que la cosa esta degenerant molt!
no t'oblidis de mi que el proxim divendres k vulguis ens veiem!
Ja estic, és que estava esperant a arribar als 30 comentaris, volia saber què se sent...i creguin-me, està bastant be.
No m'oblido de tu, però no ho diguis així que totes les meves fans comencen a plegar veles!! jajaja
(acabo de veure que fa 5 dies que no penjava res, uh! estaré deixant de ser guai? estaré sent tant guai que no tinc temps de ser guai? l'enciam de porc m'haurà canviat? o ha estat el mató de zebra? la llAngOnissa d'Astruç?
Ja tinc aigua! Ja m'he pogut dutxar! M'he afaitat i tot! Ara només em queda anar al dentista! Tot sigui per col·laborar en la trentaunena resposta.
Martí,
aquest dijous dia 23, a les 22h en Pau Gener Galín (em sembla que ja te'n vaig parlar) fa una lectura del seu nou llibre "No Calla" al VINIL() de gràcia.
Allà, a més, es podran adquirir els seus llibres, que te'ls recomano moltissim.
(va! a pels 40 comentaris, putu Estanislau...)
Està clar que arran d’un dinar probablement familiar (els protagonistes mengen dos plats de la terra fora de temporada, cosa que només es pot admetre si s’està amb algú de molta confiança ja que en un altre cas seria d’un mal gust impressionant) sorgeix una discussió en català.
Van perdent la gana doncs el narrador explicita que “esgarrien la samfaina i escroten sobre l’escalivada”, la qual cosa és també imperdonable entre gent conscienciada i sostenible. Per tant, entre això i que els instints animals més adversos es manifesten (considerar a l’altre un marsupial, fer “miau” si s'odien els gats), es dedueix que la discussió comença a pujar de to i esdevé batalla campal (espases, garrotades, llançament de míssils i crits desaforats).
La discussió s’assimila a les pitjors tragèdies gregues (jònica) que separen familiars de per vida (i de per mort) i, en acabar l’àpat català (proteica sardana), el cruel duel tête-à-tête (tango) es dissimula amb una hipòcrita abraçada (vals).
Però, qui això explica promet solemnement que mai ho oblidarà i que, com els àrabs, seurà a la porta de casa seva per veure passar el cadàver del seu enemic.
Violette, com es nota que no em coneix... l'ha clavada casi del tot!
Ha falat algun petit detall, però magistral.
Queda entès doncs, no? (adreçant-me a la resta)
(alguns s'hauran de posar una mica les piles si no volen haver de venir al setembre eh...prenguin exemple de Mme. Violette...)
L'ha clavada quasi del tot perquè no em coneix.
Això es un exemple de frase consecutiva?
Realment ho pregunta?
"Fa tan fred que a les 5 tinc son".
o
"rasca'm el coll que em fa mal l'escrot"
o
"Som els millors, com tothom"
o
"Puja el volum que no es veu be"
Ho enten ara?
ENCARA NO HE ANAT MAI AL DENTISTA, PERÒ COM QUE ARA ESTIC AMENAÇAT PER CORREU ELECTRÒNIC I AMB MISSATGES ALS FORUMS, EM TEMO QUE S'ACOSTA EL DIA. DEMANO SOLIDARITAT.
El dentista és l'astista animista de l'escrot de la cara on hi ha la barra que maxil·la sota sostre del cervell.
Fem la 40? Feta i per molts anys.
Uau!
Merci, Lionel
Però què dieu, si el text no té sentit.
Guess who.
sr. Ralph (nom perfecte),
m'atreviria a dir que aquest és el text amb més sentit i carrega emotiva de tot el yamshes, parlo seriosament.
No pot tenir més sentit,
D'alta banda, encantat.
Publica un comentari a l'entrada