He estat a Escòcia i, apart de veure molts homes-llef amb faldilla, músculs i barret de Robbin Hood, vaig veure aquesta matrícula i vaig pensar en vosaltres.Per cert, avui és St. Estanislau.
Paraula del dia: "Samfaina"
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimecres, 11 d’abril del 2007
St. Estanislau
He estat a Escòcia i, apart de veure molts homes-llef amb faldilla, músculs i barret de Robbin Hood, vaig veure aquesta matrícula i vaig pensar en vosaltres.Per cert, avui és St. Estanislau.
Paraula del dia: "Samfaina"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Felicitats senyor Estanislau i també pel seu sant. Aquí, els Yamshes del litoral anem "adalarades" amb tant concert. Ens haurem de fer un "organigrama"!
Òstia Sr. Verdet,
Moltíssimes felicitats en el dia del seu Sant. A mi el que m'hauria agradat més de veure és alguna foto d'algun d'aquests senyors amb faldilles!!" i encara diría més : El que m'hauria agradat encara més és veure'l a vostè amb faldilles escoceses. Era una bona oportunitat de demostrar el lletgisme en estat pur. I encara diría més, una fotografia de vosté, el pare verdet i el germà verdet enfandillats hauria sigut lo màxim. En fí, una altra vegada serà.
fe
licita
Es
d'anis
l'au?
Collons d'anec mut!
Això, que felicitats perpètues.
Vaig a geure tot arrepentjant l'angonal i el recte.
Postura autodidacte, si!
Enjo Ansveurem Alcaixafòrum.
Dels Alcaixafòrum de tota la vida, d'els de Badalonmà, esclar.
Just a l'hora baixa, el canó era a punt.
Abans de l'àpat ja s'endevinaven el preparatius. Mentre endrapàvem les benaurades croquetes, les terres escoceses apareixien tot sovint... En Nessy vingué a saludar-me just abans de les postres i després, entre somnis, seguia albirant paisatges gens terrenals. Foragitada un cop més la melangia, vaig saludar a la mestressa de cal Pons i em vaig presentar.
-Què tal mestressa? Sóc en Garles Moltbé.
-Doncs, molt bé.
Ella em mirà amb posat seriós i tombà el cap cap a l'infinit, cap aquelles terres verges de l'Alta Pellofa on les hores es mesuren amb bales de palla. En tornar girar el semblant cap a mí se li endevinava un canvi en la seva expressió facial, per mi, reia.
Doncs res, felicitats!
Feli(x)citat tingui vostè en el dia d'avui.
He decidit que canvio de domicili, ara sóc de l'Alta N-260, o de la N-260 de Dalt, tant li fa (sol la si do).
felicitats atrassades, acostumo a llegir el diari d'ahir... :)
acumulo ganes de veureus en concert!
extremades felicitats nan Estanislau, quin goig, vos a Escòcia, supermarinista contrada de faldillers amb estovalles de quadres i coloraines reciclades en faldilles. Pais de gaites i whisky. Estanislau ets i Verdet com el camp escocès també ets. Ara toca preguntar: perquè quan escric en aquest blog ho faig lliurament sense impediments quan ho faig amb ordinador aliè...i en canvi és impossible entrar des del meu laboral ordinador que desordena l'accés al plaer de visitar un senyor com vos?????
Bé, el saludo, celebro el nou cotxe Hyundai que llueix llefiancadament. Ja veu, visito, visito, i m'atabalo amb els ordinadors. Soni molt com sempre soneu, i penso que: serà irrepetible la màgia del dia del Gas comprimit??? quina nit aquella!!! a hard day's night!!!! (per dir-ho en escocès, anglès de dalt, amb faldilles i pipa gaitosa sac de gemecs inclòs.
Benvolgut Senyor Verdet, moltes felicitats pel seu sant, espero que hagi complert amb la tradició de regalar Sugus i piruletes (amb forma de cor).
Esperem que la seva estada en aquest bonic país d'homes amb faldilla (suposo que es refereix al Yemen) l'inspiri per ampliar les fronteres del lletgisme. Aquí a la Plana de la Pellofosa continuem fent peregrinacions al monestir de Sant Miquel del Fai per demanar al nostre Déu lletgista particular (El Fary) que el guardi de tots els guais.
Doncs avui és santa subi!
Prepararem el canó al capvespre. Vam començar a disparar alhora que endrapàvem les benaurades croquetes. Saludàvem en Nessy, vós , entre somnis, tot i que sovint foragitàveu la melangia. Un d'aquests cops us em vàreu presentar:
-Què tal mestressa? Sóc en Garles Moltbé.
-Doncs, molt bé, vaig contestar.
Us vaig mirar amb posat seriós i vaig tombar el cap cap a l'infinit, cap aquelles terres verges de l'Alta Pellofa on les hores es mesuren amb bales de palla. En tornar vaig girar el semblant cap a vós. Em vàreu endevinar un canvi en la meva expressió facial i dieu:
-" per mi, reia".
Teniu raó. "Ja ho meditaré".
Publica un comentari a l'entrada