

- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
divendres, 31 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Oh sí!
És com quan em van comprar el meu primer rellotge i em van dir que no l'acostés a cap imant... ni a cap cotxe.
Encara ara em moc en tricicle.
Al tio de la nota me'l carregava, però al que em va dir això del cotxe, també.
Dios, quin mal!!!
i quan el vegi...
...
...
MARRAMIAU!
La que ha escrit la nota és una tia, perdó.
Si, la seva cal·ligrafia la delata (dellauna)
A part del rostre que posaría el paio al veure el seu disquet amb un imant incrustat (la nota no la veuría fins al cap d' uns interminables segons de combustió interna anomenada altrament com a "quina ràbiaaaaa!!"), la resposta podría se una altra nota:
"Hola carinyo: des de avuí ja no vius aquí, les teves coses les he tirades pel balcó..."
Bé, Sr. Verdet, he vist homes amb cal·ligrafies encara més femenines.
Jo m'he decantat pel "Schatz", que en el cas que la nota la rebés una dona, hauria de ser "Schatzie".
Com són els alemanys... i les alemanes!
D'altra banda, dono suport a la proposta de la Montserratti.
Ah, i molt interessant la terminació de la web que m'ha sortit en dipositar el comentari anterior. ""https://www.blogger.com/comment.do"", do mi re do fa. (això pertany a un himne que no és precisament el seu)
Ui, ja veig que el "comentari anterior" no ha aparegut... Que n'és de llesta la informàtica!
Total, dir que "la decoració neveril de color verdet és molt atractiva" o alguna cosa així, no feia falta (ni penal), i suposo que per això no haurà sortit.
Publica un comentari a l'entrada