Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Després d'unes setmanes fent remodelacions la web ja està llesta perquè hi puguin anar tots (vostès, no ells) a gaudir de les noves prestacions.
Entre les prestacions renovades destaquem el reproductor amb 5 cançons que no s'ha d'activar ni anar a buscar com abans i el nou sistema molt més àgil de navegació que fa que no s'hagi de carregar tot cada cop que hom clica a algun lloc (aquest ha estat el gruix de la reconstrucció).
Per descomptat segueixen havent-hi els videoclips, les fotografies dels concerts, les lletres del disc, les entrevistes de ràdio premsa i tele per veure/sentir/llegir i descarregar-se, l'agenda amb totes les actuacions, la secció de com fer-se Llamàntol en Zel (amic del lletgisme), la de com fer-se la samarreta Llef!, les vàries biografies i explicacions del lletgisme, els enllaços a pàgines pròpies d'altres projectes de Pau Vallvé (u_mä, pauvallve.com) i a pàgines amigues i/o lletgistes i una secció dedicada als Cantimplores Marramiau que es troba en fase de construcció però en la que ja hi poden trobar alguns enllaços junt amb la nova magnífica fotografia en plan antiga que Sergi Gómez va fer i retocar de tota la banda (Fixin-se que en la fotografia jo sóc lleugerament més gran en proporció que els demés, el Sergi és un crak!).
Entre les prestacions renovades destaquem el reproductor amb 5 cançons que no s'ha d'activar ni anar a buscar com abans i el nou sistema molt més àgil de navegació que fa que no s'hagi de carregar tot cada cop que hom clica a algun lloc (aquest ha estat el gruix de la reconstrucció).
Per descomptat segueixen havent-hi els videoclips, les fotografies dels concerts, les lletres del disc, les entrevistes de ràdio premsa i tele per veure/sentir/llegir i descarregar-se, l'agenda amb totes les actuacions, la secció de com fer-se Llamàntol en Zel (amic del lletgisme), la de com fer-se la samarreta Llef!, les vàries biografies i explicacions del lletgisme, els enllaços a pàgines pròpies d'altres projectes de Pau Vallvé (u_mä, pauvallve.com) i a pàgines amigues i/o lletgistes i una secció dedicada als Cantimplores Marramiau que es troba en fase de construcció però en la que ja hi poden trobar alguns enllaços junt amb la nova magnífica fotografia en plan antiga que Sergi Gómez va fer i retocar de tota la banda (Fixin-se que en la fotografia jo sóc lleugerament més gran en proporció que els demés, el Sergi és un crak!).
Els animem (que sí! A vostès, no a ells!) a que s'hi passegin i ens en donin la seva opinió.
Obrin els altaveus!
Paraula del dia: "Penjoll"
9 comentaris:
Cada cop li està quedant més perfecta, només calen les fotos dels Llamàntols degudament vestits.
Què GRAN que és entre els Cantimplores, té tota la raó.
Per últim m'agradaria convidar-los al post "siebenundvierzig" del meu blog per fer-los partíceps de l'esdeveniment musical de l'any.
Queda ben bé aquí a la cant-onada.
Estimada Proudemax,
Ja han estat afegits els llamàntols degudament vestits!
Ostres que xules les fotos amb els llamantols i les seves respectives semarretes llef! Proudemax surt realment afavorida! I qué dir de la del Pauet, volant per l' univers estruciforme, esquivant antenes! ja tardo a fer-me la meva (samarreta i foto...)
Records a tots els llamantols!
Perfecte Sr. Verdet, ens ha deixat fantàstics!
Li enviaré una altra versió estiuenca de proudemax amb la nova samarreta-no-encartronada.
Gràcies Montserratti pels seus elogis, la esperem entre nosaltres!
Falten moltes samarretes llef, em sento molt protagonista i per tant un putu guai!!! On és la colònia llamantolesca que ha anat fent el yamshes fins ara???
Sta Proudemax, ha aconseguit mig mantenir-se en l'anonimat amb aquesta foto, però comparteixo que és d'un caire llefià molt afavoridor... l'escala és molt fotoHIgIènica.
Genial el contrast Vallvé vs Verdet i com sempre l'aportació del senyor Pistraus (li hem de perdonar haver-se saltat la super-mítica lletra arial per la seva originalitat, sempre ens supera).
I em poso la mà al cel i miro al pit... Fantàstic, Sr Verdet; no em crec que fos el seu subconscient, ara ha de posar en pràctica el "jo no m'equivoco mai" del CaixafRòrum (com diria el mestre Clos) i explicar-nos com ho faria vostè.
No tinc res a comentar, si ho vol, sr pebràs, pot parlar amb els meus advocats, jejeje.
Oh, Senyor Pebràs, res més lluny de voler-me mantenir en l'anonimat. Ha estat pura qüestió d'estètica lletgista, igual que les que m'he fet avui amb la incondicional (dins-amb-digo-ion-al(uminio)) ajuda de n'Amanyaga-tòtils-post-fira-de-Tàrrega.
Vostè, en canvi, toca la guitarra amb una baqueta?
Li trametiré l'afalag (?!?!?!) a l'escala i faig extensible el seu sobre posar-se el pit al cel i mirar la mà, realment fantàstic.
Uff, els efectes de Tàrrega són importants: hores de sor, fortes olors i una bona dosi de llefians (per ser fi) entre el púbric; però tot i així és agradable fer-hi una visita; com a llamàntor cansat de ciutat qualsevor motiu per fugir-ne és bo (i no fa mar, de cap... tipus).
(m'estic tornant des-xinès o senix)
Les fotos guitarresques representen el que un no sap fer: ni tocar la guitarra ni la bateria, i a en trac-atac se li va fer marbé un pedar de bici.
Ah, gràcies sr Verdet per no substituir l'escala (menor harmònica) de la presentació (potser ja havia fet els 3 canvis), i prego més participació dins l'espècie llamantolina.
Apa, bé, au! (xili)
Sobre el seu comentari, no el vaig llegir en el seu moment o ha aparegut recentment? Apa (ssejar)! Ah, i de quina espècie són els advocats d'un llamàntol?
Publica un comentari a l'entrada