Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
FOTO: Treballadors de LLEF S.A. preparant comunicats de premsa,organitzant gires, concertant entrevistes i gestionant tot el que cal
per aquest segon disc.
Els Estudis MIAU treuen fum i el disc va prenent forma. L'Estanislau té composades i mig gravades més de 20 cançons a les que ara està donant forma. Moltes no acabaran en el disc. Comença el concurs en el que les cançons competiran per tenir-hi una plaça. Però com sempre, ja n'hi ha que tenen l'accés garantit. Títols com "El xotis dels pronoms febles", "L'all ho és tot pels anglesos", "Som tots uns desgraciats" o la ja mítica "Mitocondris i Citoplasmes" formaran part segur d'aquest segon treball recopilatori dels 40 anys de concerts a Zimbabwe.
Paraula del dia: "Escurar"
10 comentaris:
Jajajajajaja. Però com pot estar pensant en deixar material ensense publicar...
Amb aquesta dels desgraciats hi ha "enxufat" les bastant poques queixes que va rebre?
Per cert que té un seguidor africà-no-de-zimbabwe que ja em demana quan tornarem a veure l'Estanislau.
Jo, des d'aquí, estic treballant perquè en alguna de les cançons del disc hi aparegui la paraula "nuí" o bé la paraula "señor". Seria preferible "nuí" que no "señor".
Aquesta és la meva raó de viure.
Faig una crida a l'Estanislau per què la meva missió acabi d'una vegada i així pugui marxar (amb) en pau.
"Eres un!"
Galindaines! Astrògens!
ATENCIÓ!
Crida interestel·lar!!
S'ha descobert un nou verb lletgista:
NOURE
Es conjuga així:
jo noc
tu nous
ell nou
nosaltres nouem
vosaltres noueu
ells nouen
D'aquesta manera, quan algú pregunti:
"què és nou això?",
sentint-ho serà com si preguntés si aquest això s'està nouant a ell mateix! Déu meu!!
El món acaba de canviar.
Aaaaah, deu ser això.
Feia dies que em notava una mica raro.
El món ha canviat. I la meva xicota diu "NUÍ" a totes hores, però aquest fet "no em nou", al contrari.
Ostres.
Nuí venia d'aquí?
Bé, això ja m'embriaga.
Ell nuí?
No, no és correcte.
Jo l'he descoberta tot fullejant el Sant Xuriguera dels Verbs preparant-me per l'examen de Datalà.
Ara bé, el significat no l'he cercat fins que estava parlant amb el Sr. Amanyaga-tòtils justament que s'havia fet mal a l'ungla.
És a dir, s'havia nogut l'ungla.
Ha anat tot rodat.
(sí, sí, és nogut...)
(tinc l'ungla noguda)
D'avui a dijous em puc fer molt pesada.
Els deixo algunes troballes de la picossada de paraules que estic trobant:
DEIXUPLINAR
LLAGOT
CROQUISAR
BARBAMEC
I després hi ha tot un llistat de paraules compostes que no tenen pèrdua com per exemple: picaplets, aiguabarreig, alaestès, cappare, pessiganassos, sangglaçar-se, aiguanaf, menjamiques, adobaparaigües, suclamel i el mateix etcètera.
Per què hem tingut tanta sort de néixer catalans?
Aleshores el verb no és ben bé nou.
Hòstia!
Vaya tela que "Llagot" sigui un afalagament, sembla més un mot per "noure".
"Ets un llagot de merda"
si es que de paraules guays en tenim a BALQUENA!
Publica un comentari a l'entrada