Després d'haver-se esgotat a les diferents FNAC, a Disco100 i a vàries botigues, ja el podeu trobar (a no se que es torni a esgotar) a tot arreu! (excepte al Tall Anglès que són com són).
També podeu fer que us l'enviin a casa (pagant menys que a les botigues) clicant el primer botó d'aquí sota (botiga online de la discogràfica), o comprar-lo digitalment en m4a o mp3 en els altres dos botons.
Per cert, avui ens han comunicat que el disc està en el número 43 del top de vendes de música pop internacional de l'iTunes.


- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dijous, 9 d’octubre del 2008
El disc a tot arreu!
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
11:52
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Hola Pau estanislau! he rebut el teu correu amb la caràtula del nou dics, n'he fet un banner i l'he penjat al bloc perquè és vegi. Tu que ets un tipus que sap vendre's fixa't amb un altre banner que tens a sota "Lobo gris" aquest es un crack de l'auto promoció.
Salut i bones vendes
Avui han dit a cadena dial que diumenge t'entrevisten a partir de les 19'00!!
Et mereixeries estar al top 10 de vendes a l'iTunes... però tranqui tot arribarà... de moment ets el top 1 de la meva pàgina web ejejejjeej
Algo és algo... sinò digali al calvo que va trobar la pinta...
Salut!
il_boco
Avui m'he escapolit de la feina una estona per anar a adquirir de forma subreptícia aquesta, de segur, futura peça de col·l·l·leccionisme que es mereix el sublim honor d'una bosseta individual dintre del meu porta-CD's.
Apa (i aigua), adeu!
No em puc creure que la tipografia de l'última etapa llef estigui començant a fer-se freqüent en l'encartellat de grups que s'ho creuen i a sobre s'anuncien per Tarradellas i t'espanten quan hi passes amb el 32. S'ha avançat vostè als lletjos del seu temps!
Síiii! Ja és meu! Ja no me'l pot prendre ningú! Hi noto més "professionalitat" que en l'anterior, una sensació com d'estar "més ben fet". Deuen ser els alls, vull dir els anys.
És que la tipografia Cooper té aquell encant de lletra entranyable i arrodonida, i la pega de ser fàcilment atractiva.
Primer descobreixen la Comic Sans per als treballs de classe.
Després fan els cartells de les festes amb la Impact.
Més tard s'atreveixen a donar un punt divertit amb una Banana Split.
I finalment juguen a ser dissenyadors/es amb la Cooper.
Jo em trec el barret davant el mestre Verdet, el primer amb prous ous d'estruç per saltar-se totes les convencions dissenyístiques al passar d'una Black Adder a una Cooper per a un 'logotip' sense passar entremig per la casella de sortida.
I perdonin el rotllet patataire, que un servidor s'emociona quan sent parlar de tipografies.
El sr Verdet surt en notícia a la web del diari Avui.
Publica un comentari a l'entrada