Des d'avui en aquest blog ja no s'hi poden deixar comentaris. M'he cansat d'aguantar els repetits intents de desmoralitzar i atacar mitjançant comentaris anònims d'algun/s imbècils que no tenen res més a fer que venir a tocar els collons. A mi hi ha moltes coses que no m'agraden i les ignoro, però aquesta gent no. Tanta enveja, tanta rancúnia, tanta amargor no les entenc i menys amb mentides. El projecte Estanislau Verdet em surt deficitari, és un petit hobby que faig en hores extra-laborals. M'hi gasto més del que genera el projecte, m'hi deixo un munt d'hores i la majoria de caps de setmana, així que prou feina tinc intentant de que tot funcioni i de dedicar-me a compartir-ho a les webs, blogs, facebooks i myspaces, com per aguantar a amargats amb mala fe. Em sap greu, però tanco la possibilitat de comentar en aquest blog (ja bastant mort des de fa temps). Qui vulgui dir algo pot fer-ho de les següents maneres: Missatge al MySpace, comentaris al grup de Facebook, a la pàgina de Facebook o enviant un mail a estanislau.verdet@gmail.com. Prou feina tinc com per aguantar tanta tonteria. A prendre pel sac.
Pau.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
diumenge, 8 de novembre del 2009
La mala fè és l'única cosa que m'indigna de debò
