Avui he decobert la bellesa de les Agulles d'Estendre.
Au!
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimarts, 22 de novembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Vaja vaja, doncs no sabia que les agulles provenien del país d'Estendre. Com diria aquell: ...no te irás a dormir sin saber dos o tres cosas más!!
Només espero que al país d'Estendre no es practiqui el borreguissme en massa tal com fem aquí... us passo unes reflexions sobre aquesta nova plaga mundial:
No fa gaire temps escoltava una noticia que em va deixar, una vegada més, impressionat per la quantitat de borreguisme que gasta actualment el ser humà. Us ven juro que després de veure aquell festival de patetisme general em vaig trobar malament, em fallaven les cames, les defenses em van baixar 10 punts en l'escala midicloriana, en definitiva, em sentia fluix... La noticia en qüestió no era altra que el colapse que pateixen els centres comercials de la perifèria de Madrid durant el cap de setmana . A mesura que passaven els segons, les imatges, els comentaris i entrevistes, la pupil·la s’hem dilatava a marxes forçades i les neurones no donaven crèdit a la informació que estaven processant.
Sembla ser que la moda d’arreplegar tota la família i passar el cap de setmana sencer al Centre Comercial de torn s'està aguditzant de forma alarmant. Una nova modalitat de sedentarisme modern s'està apoderant de tots nosaltres. Es un atac precís i perfectament organitzat!! Estem entrant en una fase-parvulari on l'individu va repetint de manera malaltissa els indrets publicitats, gestant d'aquesta manera un analfabetisme creatiu que porta al ser humà cap a un camí cada vegada més incert. Si analitzem la situació, i intentem trobar respostes més o menys coherents, ens n'adonem que cada vegada més l'individu està perdent la capacitat d'improvisar, la llei del mínim esforç mental s’està estenent entre tots nosaltres.
Estem davant de ciutats en miniatura amb tot tipus de serveis, cinemes, restaurants, recreatius, fins hi tot hotels, on només hem d'agafar el cotxe i desplaçar-nos cap aquest indret de fantasia. Per a molts representa unes minivacances. Un cop allà, l’únic que fem, a part de gastar els diners en gaudir de totes les comoditats agudes i per haver, és escombrar i arraconar els establiments petits de tota la vida, lease, botigues, colmados, cinemes de barri, Hipers, etc... últimament només faig que veure com petits establiments mítics de Barcelona han de tancar les seves portes per donar pas al monstre del consumisme massiu. Ens volen vendre una imatge de grans centres de convivència, entreteniment i diversió, però no és més que una estratègia per amuntegar gent imnotitzada en una superfície de 65.000m2 i obligar-les a gastar.
Queda clar doncs que no només és tracta d'una pèrdua de la creativitat personal, sinó que entre tots també estem despersonalitzant les ciutats on vivim.
Hem après molt bé la lliçó, les grans companyies i les promotores inmobiliaries ho han aconseguit..., per divertir-te has de gastar!!!
Senyors, no son els polítics ni la economia que va malament, sinó les persones.
Apa us deixo que he quedat per anar a l’IKEA.
Carles Querol
Oh gran Carles!
Vos sou poseïdor de tota veritat en aquesta creuada.
Mos estan dirigint cada volta mes.
Visquin els petits comerciants i les noies sense maquillar!
caram, quanta saviesa.
aprofito per destacar la bellesa d'altres elements d'unió (és q només d concepte ja són macos) tals com el clip, l'imperdible i la cremallera, sense denominació d'origen conegut.
Hola altre cop,
Gracies maria per la idea que m'has donat en el teu comentari.
En aquest "post" destaquem-hi les coses que trobem "belles" com jo he fet amb les agulles d'estendre, i tu amb altres elements d'unio. Però podria destacar-se la bellesa que poseeix el nesquik quan de cop es fon amb la llet, o la bellesa de veure un flam sense ulleres per tots sants, o tot allò que us agradi.
P.D 1:
La meva aportacio a la llista de coses que m'encanten:
Com re-interpreta l'angles el senyor "JORDI NOVELLES" (la veu de tv3) quan anuncia les pel·lícules i cita els noms (a la seva bola) dels actors protagonistes. Exemples: Sèsen Sarenden (Susan Sarandon), Bítnai Íusten (Witney Houston), èrdnal sbarzanèga (Ardnol Swartzaneguer), etc.
Algun dia faré un blog excusivament de noms d'actors pronunciats en "Tevetresí Comú" (idioma de TV3)
P.D 2: Maria, no se quina de les 3 maries que pots ser ets: Mariah, Maria E. o Maria R.
Apa, a seguir la llista de coses!
jo no pauet...és el primer keskriu la mariah...què fem parlant de bellesa quan realment els k tenim un xic de raò (al cervell vull dir) sabem que totes les essencies son belles...esclar k existeixen diferents graus...depen de cada un,no?..res pauet, k sok jo...la k no va plorar mirant la peli i te alguna kritika per fer...jejejejejeje(risa tenebrosa). tot a un nivell daprenent,klar,no de enterá!!! (us heu fixat en la bellesa de la musicalitat de les restes de sabó despres dun bon bany?...acosteu la orella kuan laigua hagi desaparegut)...pto
Mariah, tu dones per suposades moltes coses eh...
Dius: "què fem parlant de bellesa quan realment els k tenim un xic de raò (al cervell vull dir) sabem que totes les essències son belles...esclar k existeixen diferents graus...depen de cada un, no?" dius tu...
I et quedes tan ample!! jeje
- D'entrada dones per suposat que els que estem parlant aqui tenim Raó en el cervell.
- Segon, com que no tenim rao en el cervell no sabem que totes les essències son belles. Segurament d'entrada perque no sabem què son això de les Essències.
- Despres, existeixen diferents graus de que? d'essències? de belleses? de Raons al
cervell?o graus de cervell directament? o diferents graus de que?
- I finalment, si depen de cadascú no totes les essències son belles, o no tots tenim rao al cervell, o no tots en tenim, de cervell, o d'essència, o de minipimer.
Per tant. No tenim raó al cervell i n'estem orgullosos, i volem seguir parlant de belleses, perquè si nomes els sense-raó o tontos poden parlar de bellesa i els "llestos" com que ja ho saben s'amarguen pensant en tristors i amargures (encara que sigui creativament) prefereixo ser tonto. (toooooomaaaaaa! (exemple de reacció de tonto, jajajaja))
P.D: Lo del sò del sabó.
Jo si que m'hi he fixat! És un sò brutal. Una mescla entre el so que fa una cocacola (soroll del gas que surt la superficie) i del so que fa una calada de cigarro (sò que està perfectament reproduït a ZULO, no es per res, jeje)
Apa!
I per tots, la cosa segueix igual, seguim la llista de "belleses" (pro amb compte que la mariah està al "acecho"!) jaja.
ok...cada loco con su tema...no sabia que per a escriure aki hi ha el requisit d'haver aprovat l'examen de coherencia textual de batxillerat...em sap greu, jo no el vai aprovar..de fet no vai aprovar el català.
Asi que a partir de ahora me dirigire en castellano...alomejor me entendeis mas
con respeto y un poco de mala leche, jejeje
(pau, me ruborizas chico)
ei, ei, ei, ei!
Que no passa ná!
es tracta de:
- tocar els collons
- portar la contrària
- cantar les alavances del Lletgisme
- i si s'escau provocar una mica...
per tant "no te piques" mariah, encara que d'això es tractava.
(ara hi hauria d'haver tot de comentaris que es posicionessin en la "discussió" rollo programa cutre de tele d'aquests... això si que seria bellesa, jajajaja)
Apa!
...trankil pernil...
Publica un comentari a l'entrada