Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
A la web hi ha algunes mostres de la Banda Sonora que Pau Vallvé ha fet per la pel·lícula (estan bastant mal comprimides però que hi farem).
Després de la gran acollida que ZULO va tenir al festival de Sitges'05 i de les molt bones crítiques esperem amb candaletes l'estrena en sales, segurament, cap a l'abril del 2006.
2 comentaris:
A destacar l’equilibri aconseguit entre la música, interpretació i filmació. Considero que era un projecte força arriscat, i com a tal, era fàcil que alguna d'aquestes parts pugues fallar. - Calia molta capacitat interpretativa per tal de fer arribar tot aquell cúmul de sensacions a l'espectador: L'actor ho borda!!! - Calia molta imaginació entorn a les tècniques de filmació per tal de no caure en la repetició i monotonia: moviments de camara realment espectaculars!!! - Calia una banda sonora que tractés aquelles imatges de tu a tu: senzillament, música esquisida !!! Una gran metàfora de la decadència humana. Tots tenim el nostre pou... només la força de l'optimisme impedirà que hi baixem. Carles
Jo, k puc dir.... realment vaig sortir de la sessió de la tarda sense saber k dir, sense paraules, despres de les obacions cap a en Pau.... i jo com a espectadora amb lq boca ben oberta. El dissabte vaig poder entendre el k comporta poder mirar una peli al cine, pk fins ara era anar i veure-la i llestos, po des d dissabte sé k al darrere del k veus tu a la pantalla hi ha un gran equip, persones k fan possible k tu puguis seure a la butaca i gaudir durant unes 2 horetes del k t'estan intentant ensenyar....
Bravo pel director, bravo pel protagonista i sobretot bravo per la BSO, realment akesta peli necessitava cançons km aketes, molt ben trobades i pk no dir-ho am uns bons intèrprets!!!! gràcies per haverme fet passar una agradable estona!
Publica un comentari a l'entrada