Deixa la teva opinió del disc
"L'all ho és tot pels anglesos"
escrivint un comentari aquí sota.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimecres, 28 de desembre del 2005
2n disc | Deixa la teva opinió
Deixa la teva opinió del disc
"L'all ho és tot pels anglesos"
escrivint un comentari aquí sota.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Ja he escoltat el seu disc ja diverses vegades, i encara estic amb l'absència de les seves lletres en cap altre color que no sigui el rosa, però tot i així no m'ha deixat en absolut indiferent.
Per dir-ho finament, se li ha anat un munt més que en el 1r disc. Perfecte, això és el que un n'esperava, així encara estic més content d'haver anat als seus concerts!
1-Xotis: una cançó que clarament deixa lloc a una futura segona versió. Amb la primera m'ha indignat un munt. Què coi és això??
2-Jo ploc...: Clarament també se li ha anat la castanya amb aquest tema. S'ha copiat de la idea dels de Se Atormenta!? També té un aire "Clos+Carlinhos Brown" i una frase que em recorda en Chikilicuatre. Com més avança, més animalada... espero que el toquin a cada concert amb 1 o més percussionistes!
Les 3 cançons següents de moment no les he disfrutat Massa (enduent-se la manguera):
3-Cap d'any: Després del tema anterior queda una mica deslluïda. Té un aire nostàlgic per cantar-la tots agafats com si fos L'hora dels adéus.
4-Lluç: el que més m'agrada és el conjunt de sons que ha utilitzat a l'inici del tema. Em recorda una mica a l'art de Martín Buscaglia.
5-Tevetresí: veurem com es pren en Novelles aquesta cançó... de l'estil del "Live at Zimbabwe". AH! ha tornat al clàssic "pugem de to" per la santa cara a la part final de la cançó!
Personalment crec que a partir d'aquí la cosa millora descaradament.
6-Dragostea din tei: Ve a ser la versió d'estudi del que ja ens va anar mostrant la passada gira.
7-Som tots uns desgraciats: Ja vaig riure molt en sentir-la al blog i encara més amb el vidèu-clip. Espero sentir-la a cada concert, crec que la lletra és bastant ràpida per cantar-la amb fluïdesa, però com que vostè no s'equivoca mai segur que quedarà molt bé.
8-La vida em passaria al teu coll: És el que un n'espera només amb el títol, tot i que la part final em sona diferent als directes.
9-Sóc modern: Una gran xuminada de cançó, per tant per mi és de les millors del disc. Molt adequat el rascat de guitarra a 1'13". N'espero alguna versió en directe el més xunga possible.
10-Mitocondris i citoplasmes: M'encanta aquesta cançó des que la va estrenar a La Farinera. Aquí li ha donat tots els detalls dignes d'una versió d'estudi. Tot i així, crec que la versió en directe quedava molt més espontània i valdria la pena publicar-la. Aquí ha aconseguit el més difícil: una cançó molt bona que faci bastanta gràcia
11-L'any de la picor: El torno a felicitar. Una altra gran tonteria al nivell del fluimocil, que en directe pot quedar molt bé ambsense Tomàs Molina. He rigut molt amb els cors de Quimi Raikkonen i les veus que hi afegeix vostè. La part final és una altra anada d'olla que en directe pot superar el tram final de Ni tu ni jo.
12-Tot: És molt enganxosa aquesta cançó!! Segurament algun dia em sentirà algun veí cantant-la pel carrer. Espero les seves pantalles amb el Cuní de fons i molt poca llum a l'escenari, màxim alguna espelma.
13-Un finlandès...: No li he trobat encara el sentit; més que una cançó em sembla una parida posada aquí al mig del disc. Jeje, molt bé!
14-Pare postre: De nou en Quimi recitant, com si estés al seu banc dal del turó a Caçadors de paraules!! Això és el que un espera d'un pare nostre: recollit, íntim, amb pocs instruments, acústic i tranquil. Brutal. Com més l'escolto més m'agrada, espero sentir-la a cada ocncert. Els conceptes de "tot untat" i "bosc perenne" em fan pensar malament. Crec que pot donar per molt, jejeje.
15-Avorrits de no fer res: Una altra xuminada, jeje. Això em torna a recordar el Buscaglia. M'agrada que el ritme continuï amb la cançó següent.
16-L'all ho és tot pels anglesos: Una bona manera de tancar el gruix del disc en si (major). I moltes gràcies llefs, ja ens entenem. És un final molt intens, que en directe encara ho serà més, suposo.
17a26-.: Punt i seguit. Sense comentaris
27-??: Una altra sorpresa no inclosa a la portada per acabar-se de quedar amb nosaltres.
En fi (i na fina), segurament em deixo un munt d'impressions. Sense cap dubte, ho recomano a tots els que ho llegeixin. És molt variat d'estils i té molts moments boníssims al llarg del disc.
Les millors cançons, són de la 17 a la 26....
impressionants...
Tot el disc impressionant, és molt bo, realment va valdre la pena recorrer unes quantes tendes (no de campanya...) per tal de trobar aquesta joia...
Les lletres amb el color rosa llef, i la frase del final del cd, només per aquests dues petites coses ja val la pena comprar-se el cd...
Espero que vostè hagi disfrutat tant fent-lo com ho estem fent nosaltres escoltant-lo....
Moltes gràcies per a fer aquestes cançons...
Esperarem que es faci aviat el dia 31 de gener...
De mentres (que no de moment), ens haurem d'aguantar escoltant aquesta nova obra mestra...
La vuitena meravella del món...
després del seu primer cd...
Jo tambe he escoltat ja el disc i haig de dir que em sembla molt bo, encara que no arriba al nivell de l'anterior (el llisto estava molt alt).
Estic d'acord amb el sr. Albert Pebras en que se li ha anat molt mes la pilota en aquest treball, pero en canvi no comparteixo les tres cançons que ell opina que son les mes fluixes, a mi Lluç i Parlem en Tevetresi son dues de les que mes m'agraden i Cap d'any es força maca.
Potser el que menys m'agrada es "Un finlandes..." i incloura la versio en directe Live at Zimbawe, encara que pels que no han dingut la oportunitat de veure'l en directe esta be.
D'altra banda, vaig riure molt amb les lletres rosa llef en fons rosa llef pero m'hagues agradat tenir-les al llibret... esperem que les pengi aviat a la web.
En tot cas, bona feina i segueixi aixi.
Merda, m'agrada.
Si al primer disc la cançó exportable al món no lletgista era "M'agradaria ser un lemur", aquest cop l'és "Lluç".
Merda, com m'agrada.
Em segueix flipant "la nova dos" també.
I prou, no li faré més la baldufa.
(hem de posar nom als éssers vius no lletgistes del planeta)
Ara que ja el tinc a les mans (bé, a les mans no, a la "disquetera" de l'iMac sonant sense parar), afirmo que el trobo més ben fet que l'anterior. Això no vol dir que l'anterior estigués mal fet, ni de bon tros, però sonava més a "provisional", a passatemps (mots encreuats, sopa de lletres, sudoku…). Aquest sona a suculents "pàgines centrals" (economia, món, Catalunya…).
Destacaria la deu, l'onze, la dotze (sobretot la dotze, o, si no, la vint-i-set), la quinze... I, en canvi, la nou (no la de Gaià, eh!), de moment, no l'adularé. La presència de l'Astre al CD, sublim.
Hi he trobat a faltar les lletres, tot i el regal de les 105 paraules llef amb fonts diverses, que sempre s'agraeix. Un bon treball, Estanislau!
Tremendo nano...t'hauries truca a en Jim Morrisson i us llanceu a la carretera a fer el rapsoda en tuguris plens de fum...Felicitats.
genial, algunes cansons em fan riure!
A veure per quan les lletres de cansooonss!
;)
Hola,
la veritat es que mai havia sentit a parlar d'aquest noi i si n'havia sentit parlar no m'hen enrecordava, i simplement em vaig comprar el sede (CD) perquè el títol de les cançons era bastan original i sincerament el disc m'ha sopres de forma molt positiva, a més a més crec que la iniciativa del lletgisme és molt bona.
Aixi que esper-ho estanislau que continuis fent discos tant bons o millors que aquests.
Bona sort i bones festes
Tot just et vaig descobrir ahir i m'encantes...
Belinda
LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLEF!!!!!
genial!
Hola, vaig descobrir l'Estanislau a través del youtube, veient el vídeo del "som tots uns desgraciats", és una cançó genial. L'àlbum no em va decepcionar gens, m'agraden molt, Tot, Lluç i la del finlandès. He escoltat el primer àlbum i no m'agrada tant com aquest segon.
Siauuuuu!
Publica un comentari a l'entrada