Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Hi havia una vegada una familia de croquetes falses però bones que cada primer dijous de mes jugaven a cricket per fer passar l'anyoraça que tenien des que un dels seus escamerlans (en zel) hagués desaparegut sobtadament pel forat del nas del pare croqueta.
El pare croqueta era l'unic que tenia forats al nas, tots els demés eren croquetes normals, encara que falses, però bones.
L'avi no era croqueta. Era un gall d'indi feixuc i marramiau que untava paté a les soles de les sabates dels vianants que ho desitjaven. Pero igualment se sentia croqueta, com tots, menys el pare, que pel fet de tenir 36 forats al nas se sentia diferent, superior, espinac, gra de pus.
Per tant i en conclusió, quan em compri un paraigües miraré de no estornudar-li a la cara de la dependenta per si de cas ella sap alguna cosa que jo no sé de les pellofes flonjes sobrants de la campanya "Agafa un broquil i insulta'l fins que es panseixi " del nadal passat.
Estanislau Verdet, Tv3, casa meva.
2 comentaris:
encara me n'enrecordo d'aquesta campanya! (quin nadal, el de l'any de l'any passat...). Els socialistes ja no saben què fotre per incentivar a la gent a menjar bròquil!
no se de que va tot això, però és molt divertit
Publica un comentari a l'entrada