Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Text Lletgista per Relleus.
1r relleu: Estanislau Verdet.
1r relleu: Estanislau Verdet.
"Hi havia una vegada un elefant que es deia Si. Després, corrent, va minimitzar Mi PC i va dir:
- Osti marraqueix rau rau, com es deuen fer els avis?
Tot seguit, i encara amb la llengua enganxada al congelador, esternudà.
300 anys després, mentre un singlot deia hola a una mare sense fills, una pell de madalena estava allà.
De cop, un paper de plata i una plata de paper deien alhora: - Concha Velasco. - i va i un altre diu: - BIS BIS. (vaya putada tio), total, que agafa el nótas i pum! Sas?
De cop, un paper de plata i una plata de paper deien alhora: - Concha Velasco. - i va i un altre diu: - BIS BIS. (vaya putada tio), total, que agafa el nótas i pum! Sas?
- Xirimíri kambol, aquí Delta-Jumbo. Repeteixo, Xirimíri kambol, aquí Delta-Jumbo
- Delta Jumbo, aquí Xirimiri Kambol, parli, l'escolto.
- Delta Jumbo, aquí Xirimiri Kambol, parli, l'escolto.
- Xirimiri Kambol, aquí Delta-Jumbo. ¿Hi ha el Mack?
- Delta-Jumbo, sóc en Mack, parli, l'escolto.
- Aquí Delta-Jumbo ¿Nem al bar Mack?
- Vale.
...
(animeu-vos a seguir-lo. No cal que tingui cap continuitat, simplement "Textos Lletgistes", al final pot ser divertit llegir-ho tot seguit, és senzill i entre tots farem del Lletgisme una manera de viure!).
9 comentaris:
Però no va ser així. Un elefant va decidir comprar orxata (de la que té sorreta) i un tros de llet condensada solidificat va dir: "Ralph".
Viut anys més tard un rigodón ple de buidor va entrar en una pastisseria per demanar una hipoteca.
- Això si, veu, d'això si que en tenim - li va dir el diftong.
i aleshores va ser quan el rigodón va dir:
- d'acord doncs posi'm un donut.
...i també pòsim una pela de llet de colom. QUAN EL FUNCIONARI DIFTONG LA PORTA DEDUIM "allà on hi ha coloms i ha ous!" CONSÈQÜÈNCIA: busquem el niu -- LOCALITZAT -- TROBEM ELS OUS -- ELS HI BRESQUEM -- NEM PER LA TRUITA -- VIGILANT MOLT! QUE EL FUNCIONARI DIFTONG NO ENS ARREPLEGUI! MENTRE UN EL DISTREU (QUI?) L'ALTRE LI FOT ELS OUS (QUI SI NOMÉS SÓM UN? SÓM UN JO RIGODÓN). DE CAMÍ ELS OUS RECLAMAVEN "PAIELLA" AMB VEU D'OU. EM VAIG DIR (QUI?) PASSEM PER CASA
A BUSCAR UNA "PAIELLA", PERÒ ELS OBSTACLES EREN MOLTS, DOMÈSTICS, INFINITS, DISUASORIS, TREMENDUS: LA "PAIELLA" S'ESTAVA FENT SERVIR PER FER KARTOFFELNFARINETES. I JO (QUI?) ALLÀ, ATENT, FEROTGE, VIGILANT ELS OUS COM UNA GUILLA PERQUÈ NO SE'LS FOTÉS CAP DEPRAVADOT.
i així va ser.
Més tard un mitocondri foix va sortir a passejar i es va adonar que s'havia deixat un parameci dins el pis.
Va plorar una estona però deseguida se li va passar.
Al mateix temps una noia Kwakiutl de llargues trenes mirava el fons d'un clot blau a les platges de Celluloid Island i escrivia una carta d'amor en Yupic: tanana uic, uk a cup'ig... Però el bonic Marcel Heterozygotenhaufigkeit no mirava dolçament el mateix clot blau i es van acabar les il.lusions fins a dos quarts de set.
A dos quarts de set feien "Como ser un cangrejo" a la tele, i això ho solia arreglar tot. I avui no seria una exepció (abans epció).
Tres mesos més tard una Xeix va coneixer un llenguado moix i va pensar que no semblava un peix sinó un goix (gos).
- ou yé! - va dir en Shack Minguillón.
i és que en Shack Minguillón era l'amic íntim den Ralph McAguen, reparador de rentadores moixes.
I tal dit, tal fet.
(Entra en escena un pet de monja)
- Xiroi, quin xic de xusma? -Diu, tot esbudellant un sardina romanesa
(surt, salta, balla i cull moixernons del cim d'un enorme munt de llevataps)
- Sí!(nus i cosinus)
"Vol dir que no s'està fent tard?" Va dir la llebre lila. I traient-se el dit gros de la nuca dreta el pet de monja li va ensenyar el rellotge (que s'estava desfent per la calor d'un gener a Estoooo... colm) a la llebre lila tot dient-li "Goita, tot just han tocar les dotze van tocant ja és nat el déu infant fill de Mariiiiiiiiaaaaaaaaaaaa, encara ens dóna temps a anar a Pekín a mirar "Como ser un cangrejo". Me n'hi vaig nedant que em queda més aprop i m'he deixat les claus del cotxe al funicular. Apa, siau"
Publica un comentari a l'entrada