Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Escric cansat "pastís de naps"
perquè no en sé ni em ve de gust
i estic cremat de tant llardós
humit, xacal amb mala fe.
Seria bo, sense verí,
que un mag ben lleig volgués morir
a costa d'un petit mesquí
que vol somiar que aquí és algú,
que per nadal tindrà un racó
on 'nar fer allò del bo i millor
perquè el verset que estic dient
és lleig i no te cap ni peus
potser si sapigués llegir
algú voldria queda-amb mi.
Pro no és aquest el cas d'avui
que tenim febre, tenim bull
i d'això el que m'agrada mes
és que de tan en tan un vers
no li dona per quadrar i queda lleig.
perquè no en sé ni em ve de gust
i estic cremat de tant llardós
humit, xacal amb mala fe.
Seria bo, sense verí,
que un mag ben lleig volgués morir
a costa d'un petit mesquí
que vol somiar que aquí és algú,
que per nadal tindrà un racó
on 'nar fer allò del bo i millor
perquè el verset que estic dient
és lleig i no te cap ni peus
potser si sapigués llegir
algú voldria queda-amb mi.
Pro no és aquest el cas d'avui
que tenim febre, tenim bull
i d'això el que m'agrada mes
és que de tan en tan un vers
no li dona per quadrar i queda lleig.
Estanislau Verdet (amb mal de cap)
7 comentaris:
jajaja, (simplement resulta absurdament graciós)
L'absurditat és la clau per no patir, per ser feliç, per no sentir-se tan petit, per no voler-ho abarcar tot, per aprendre a disfrutar sense necessitar res mes que simplement disfrutar.
Ui que serio m'ha quedat, per arreglar-ho i compensar-ho diré algunes paraules:
- Llamàntol
- Samurai
- Cloíssa
- espàrrec
- Aigua de Veri.
D'absurd res. M'és impossible saber si m'agraden més les papallones o les mamellones. A primera instància aposto per les mamellones i tot, absolutament tot, el seu contetx. L'essència de la vida és a les mamellones, sobretot si tens la llengua disponible per detectar les seves peculars converses. En canvi, les papallones, vol·làtils, acolorides, tènues i fugisseres, són el paradigma dels somnis impossibles d'acomplir. Sense cap mena de dubte em quedo amb les mamellones. Ara falta posar-los noms i repassar amb els deu dits--no, onze!--el seu context de dalt a baix. Salut i paciència.
D'entrada dir-li, reputat i estimat Martí, que no estem parlant de "mamellones" sinó de "mamallones" que és diferent. Mama contrari a Papa, en canvi les MamEllones contraries contraries als Pares no serien...així d'entrada.
Però jo tambe estic amb vos, Martí.
Au! (i benvingut!)
Estanislau, estàs penjadíssim
Mamallooones sona com, sona com, caraisus!
mamallones em vaig quedar jo quan vaig veure a un tal Pau vallvé al loops amb la tia del loops fent el loops. santa ignorància..
''L'absurditat és la clau per no patir, per ser feliç, per no sentir-se tan petit, per no voler-ho abarcar tot, per aprendre a disfrutar sense necessitar res mes que simplement disfrutar''
:) :) :) :) :) :)
Ara que m'hi fixo més bé, jo també vull un casco com el d'aquesta senyora.
no ho sé... no conec cap Núria que treballi amb N
PERÒ EL MEU BLOG ( jo empre empre empre l'he ecrit amb G ) SI QUE ÉS UN CAGARRO, NO COM EL VIDIOCLP DEL PINGPONG, jajaja.
de totes maneres bon pany nou, perquè jo no sóc lletgista, però que consti que és el que vull ser quan sigui gran.
!
Publica un comentari a l'entrada