És impressionant! Estic a terra encara...
"Oh my dog, Oh long John, Oh long Johnson" jajajajaja
(El segon cop que ho veus és molt millor, de debò)
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
divendres, 31 de març del 2006
Els gats parlen!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
jajajajajajajaja
Com diria la Nina "saca lo que llevas dentro"!!!
Quina por, jo no em vull trobar amb aquests gats pel passadís de casa. Imagina't que el trepitges sense voler i et comença a dir el nom del porc! xD
p.d Ara feia dies que no entrava. Tot bé?
La meva fa unes xerrades llarguíssimes quan arribes al vespre i la saludes:
-"Hola, tu!"
-"miauuuuuu"
-"Què ha passat avui?"
-"meeeu" "meuuu"
-"I tu què feies mentrestant?"
-"miaouuu"
- ....
- .....
I després diuen que són freds i que no tenen sentiments...
És que els gats son freds i no tenen sentiments. (aquests podrien ser l'excepció, tot i que el fet de que parlin no vol dir que no siguin freds i tinguin sentiments. Que jo sàpiga casi totes les persones parlen)
per cert, miau.
curiosament els posts que tenen més exit (com és el cas d'aquest que ha rebentat els rècords de visites directes al post respecte els demés posts) solen ser els que menys comentaris tenen, o sigui que a partir d'ara intentaré fer-los mes dolents o menys populars. shxt!
quin descans, així ja no tinc la responsabilitat de tenir l'únic gat del món que parla com pensava fins ara. smile.
Publica un comentari a l'entrada