foto: El Lletgisme ha arribat als "aspiramollesdepà"Últimament massa escamerlans llaneguen i comencen a col·legiar, tot i que si algun s'adorm... nyac!
Som i serem?
En tot cas, els llegums sempre tornen,
als tubercles que els donguin pel sac!
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
La porqueta, la trujeta, la marraneta, la guarrilla o la tocineta, escura molletes delicadament. Arronsa els pernilets i demana amb tendresa un rajolí d'aigua de Caldes de Malavella. La bestiola s'enjogassa amb el filabarquí del seu veí i decideix, d'antuvi, fer qualsevol currucutifaina per caure simpàtica al personal. Per mi, que no quedi ...
Una porqueta molt lletja, molt llefiscosa, (ep: davant de cosa hi va llef, per tant "cosa/s/llef"...
informació de darrera hora: al Minoria d'avui (4-4-2006) l'imitador de Joaquim Nadal ha estat lleig/lletx/lleig i ha entrar directament a l'univers verdetià...la frase (lenta com acostuma a vocalitzar el portaveu més lent del món) ha estat:
"m'agrada
la
paella
de
llamántol"
(textual i lentament expressat)
Quan algú es crospeix una paella de llamàntol lentament, com parla, pregunto: es pot considerar el llamàntol de la paella com un esser en zel (a la manera lletja/lleixa del canon lletgista)?
bé. que vagi de gust!
Llef inconscientment (sembla evident) vé de Llefiscós, però la veritat no m'ho havia plantejat. És la sensació jitanjaforal, la que em quadra i per això m'atreveixo a afirmar "semejant" cosa.
Llef!
nant cap a casa he vist una colla de noies que anaven molles. Serà que el pà és diuretic? Serà per això que el que recull molles és un porquet?
A l'Abril lletgeries mil!
Ja escric coses, ja...
veig que a la gran serralada Igualadina s'hi couen coses interessants, com "Els Tangues" (gran grup linkat en aquest blog que en breu tindràn un post dedicat monogràfic o poligrafic, encara m'ho estic pensant)
Per cert la paraula Nyora és prou bona
Exemple:
- un pastís de nyores, perfavor.
- Si, ara va.
i facim un rumescu que en tinc ganes.
buenu, només volia saludar-lo atentament i deixar-li un petit present:
http://video.google.com/videoplay?docid=4776181634656145640&q=%22chris+bliss%22
encara recordu el sensacional vídio de l'home de l'ukelele gently weeps...
d'altre banda, cuidadu amb els senglars que travessen sense portar la reglamentària armilla reflectant!
un romescu per la Lil!
I Sr. Fri, genial, el posaré, però, al blog seriós (al d'en Vodaixa) això de lletgista no té res, aquest tio és una passada, vaya ritme...
Per cert, llamàntols, estic recopilant cartells peculiars i n'estic fent un album que en breu penjaré aquí, em sembla que els agradarà.
ah! i no ho dirà per mi, jo sempre la porto l'armilla quan atravesso les carreteres.
En aquesta frase, "En tot cas, els llegums sempre tornen,
als tubercles que els donguin pel sac!", jo hagués posat:
"En tot fanta, els llegums sempre tornen,
als tubercles que els donguin pel sac!
Li dona un altre gust xD
estimada elisabeth,
no sé si ha vist que la paraula "cas" de la frase que esmenta es pot clicar i la dú a una imatge que fa exactament la mateixa broma. És una broma molt lletgista, però si ja ho havia vist i tot i haver-ho vist ha decidit fer vostè la mateixa broma amb la variant "Fanta", és vostè una lletgista de cap a peus, potser es mereixerà un ascens en el club dels llamantols en zel.
no s'ofengui, tingui sempre present que aquests comentaris sempre son amb la màxima mala fè possible...
Publica un comentari a l'entrada