Pare monstre que esteu ara en zel,rigui, descol·locat, el vostre gnom;
tinguin uns altres el bosc prerenne;
faci's la mosca, tot untat,
així a Anglaterra coven el cel.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dilluns, 24 d’abril del 2006
St Jordi Bloguil
Pare monstre que esteu ara en zel,rigui, descol·locat, el vostre gnom;
tinguin uns altres el bosc prerenne;
faci's la mosca, tot untat,
així a Anglaterra coven el cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
Aquest de la panxa prominent, és un exemple més de lletgisme maresmenc?
Per què dius que no hi ha cap comentari si n'hi ha un i ara dos?
Zeus ho salvi Maria
plena en sou de tos
entre totes les pomes
quantificada sigui son regne
així com nosaltres fem un mos
sigui l'hora d'abans de cap pal
accent o amem (depen de la convicció, es pot "amentitzar" o directament "accentuar", la darrera opció rebla el clau de l'amen i, per tannt, l'assegura)
QUIN SANT JORDI!!!! AMB "COLOFÓN" BLOGUIL!!!!!INOBLIDABLE!!!!
"AMEM" NO PAS, EN TOT CAS "AMEN"
(corrector Biosca dixit)
hi ha problemes de publicació BLOGER oi? doncs no hi ha manera de poder veure el que s'envia ni de publicar...oi?
on para tot el que escrivim?
Ara!
ja em començava a sentir abandonat!
veia la meva foto en altres blogs i pensava: "i quan han vingut a ROBAR-LA no s'han dignat a fer ni un comentari???"
deu haver sigut un gran error de blogger, fins ara no he rebut els comentaris.
Ara!
ja em començava a sentir abandonat!
veia la meva foto en altres blogs i pensava: "i quan han vingut a ROBAR-LA no s'han dignat a fer ni un comentari???"
deu haver sigut un gran error de blogger, fins ara no he rebut els comentaris.
Ei, molt be ahir!
1r contacte, 1a foto.
Be, be.
Santíssima Trinitat doneu-me el valor i el coratge del noble cavaller Sant Jordi per poder apartar Ofelia's Dracs del camp del latrocini. Ompliu-me els budells de sanguinolentes roses i acompanyeu-me ara i en l'hora de la meva mortA Ment.
Aquesta imatge té un regust literari. La podríem anomenar "Parelles de tres", o bé "La Font del llimac". Encara que, donades les circumstàncies excepcionals de la instantànea, podriem definir-la com "Tots tres surten per l'Ozama" que com tots sabreu és una novel·la de Vicenç Riera LLorca que fou publicada per primera vegada a Mèxic el 1946.
m'extranya que ningu hagi preguntat/comentat/criticat/alavat la "nova moda" que demostro seguir i proclamar a la foto. "jersei pujat amunt", es diu.
avui, més que mai, als seus peus.
marduix esmaperdut
j.p.a. (jersei pujat amunt), també, obvi és, mereix comentari. Jersei d'estiu, jersei de primavera, jersei mal posat estrictament. Té moltes possibilitats. j.p.a. per homes i dones.
potser ho patento i aprofito a colar-ho, penseu que d'aquí dues setmanes ja és nadal al Corte Inglés!
De part del Tuk, jo l'únic que volia dir, és que aquesta versió d'aquella coneguda oració, és realment colpidora i no es pot pagar amb diners, ni amb euros!
Amb son dispares, dofí i un ase pinçat, anem!
tres tripots de tretes troiques trien traca i miren bata
anem! anem! (gran Tuk!)
* Penseu...
Ja van amb aquest setze cops de cap contra la pantalla de l'ordinador de riure tan i tan i tan i tan.
Suposo que coneixes la "Nova oració del Pare Nostre" de M. M. Pol de l'any 1959:
Pare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci's un xic la nostra voluntat
així com la d'aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d'avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s'apropa,
amén.
Publica un comentari a l'entrada