Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
L'Enric Xicoy, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, ha fet un post al seu blog titulat "Macarrons Verdet" on hi ha posat un vídeo (amb una prèvia explicació) que ens ha semblat memorable:
"Però també he tingut "el meu moment". Ha sigut l'hora de dinar. Estava sol a casa i m'he reescalfat uns macarrons d'ahir. Els he banyat de formatge de cabra i parmesà i els he posat un minut i mig al microones. M'he assegut a la terrassa de casa a una temperatura ambient de 19,8º. De fons m'he posat l'increible disc del senyor Vallvé i míster Verdet: "L'all ho és tot pels anglesos" de l'Estanislau Verdet. Els veïns em sembla que també han sentit "Dragostea din tei" mentre m'acabava els macarrons.
Ha estat un moment èpic. Íntim. Però a vegades, només a voltes, aquests moments és bonic compartir-los:"
Aquí teniu l'enllaç al seu blog, Ges avall: http://enricxicoy.blogspot.com/
9 comentaris:
ECS-CELS
Això si que és un homentage! Als macarrons i a l'Il.lustre Verdet!
Benvogavant sr. Verdet,
li agreixo externament el seu agosarament. És per aquest motiu que li co-responc amb un regal. Fa uns dies, el dia posterior a la tràgica commemoració, vostè publicava una entrada sobre un text de Sergi Pàmies. Sàpiga que ara l'accés a l'hemeroteca de La Vanguardia és gratuït i pot consultar, i reproduir més estèticament, aquell text consultant aquesta adreça:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=73791294
Als seus es-camar-lans!
Cada vegada que publiques una de les teves agosarades obres d'art m'enlluernes amb la teva tècnica, el teu carisma de nen malcriat, i la manera com s'expressa la gent avorrida...Per cert, el pis te'l va regalar l'avia, la que t'ha fet els macarrons?
Ja et queda menys per viure dels nostres impostos...No actuïs a l'estranger que totes i tots els lleigs i lletges del mon voldran venir a viure als PPCC...A mes que la nostra cultura seria un acudit massa seriós!
Si t'haguéssis dignat a llegir el text veuries k no és l'estanislau el del vídeo ni el que l'ha fet, és un periodista, l'Enric Xicoy. Sino t'agrada el k fa l'estanislau i el k fem tots akí no vinguis. Hi ha mil llocs on anar a descarregar les frustracions. I signo en anònim per dos motius, el primer pk no sàpigues l'enllaç del meu perfil i vinguis al meu blog a tocar també els ous i segon perquè vegis lo trist que és signar sense dir ki ets, kom fas tu.
El que es trist es que la gent tan mediocre artísticament, sigui arrogant i pobre d'esperit de tal manera, que l'únic recurs que els hi queda per no acceptar la seva realitat es el feixisme, es dir a la gent el que fer, o en aquest cas intentar tallar la llibertat d'expressió...Quin país mes penós i baix culturalment1
Aviam... els humans tenim un delit especial per classificar les coses.
Des d'aquí m'agradaria llençar una proposta de grups d'éssers vius, als quals se'ls hauria de buscar un nom (alguns ja el tenen):
- Llamàntols en Zel: ja sabem qui som.
- Els No-Llamàntols, als quals els hauríem de posar nom. Aquests es caracteritzen per, o bé no conèixer l'univers lletgista, o bé per conèixer-lo però passar d'ell.
Ara, però, tenint en compte les últimes intervencions anònimes d'aquest blog, haurem d'incorporar dins l'últim grup els "no llamàntols-detractors".
A mi, com a Llamàntol, em costa molt entendre els que no en són, ho trobaria una vida sense sentit, si m'apuren. Fins i tot deixaria d'agradar-me la xocolata negra, si no en fos, i llavors se m'enfonsaria l'univers.
El que em costa més, però, és aquest no creure en el "viu i deixa viure" que intento practicar.
(pels no-llamàntols, en el que he escrit, he fet servir el recurs retòric de la hipèrbole, el qual forma part d'aquest món lingüístico-fonètic i fals que ens hem muntat)
Escolta'm, jo a tu no t'he fet res, per tant trobo raonable que si no t'agrada el que hi fem aquí algú et digui que no vinguis, que hi ha mil llocs on anar.
A més, la llibertat d'expressió crec que vol dir que tu puguis muntar un bloc i dir el que vulguis sense que ningú et censuri, no pas que vagis a casa dels altres a insultar-los. Aquest és el meu blog i no toleraré més faltes de respecte i atacs contra mi ni contra ningú. Tots els comentaris fora de lloc no seran publicats.
Moltes gràcies.
Ostres, i el tio tenia ganes d'insistir i tot.
Un detallet: on hi diu aquí què és el que hem de fer tots? Jo li recomano que es cuini uns macarrons ambsense formatge i s'ho mengi davant l'ordinador, encara que se li pugui embrutar el teclat o el ratolí.
I abans que no trobem mostres de censura, el convido a exposar amb tot el respecte els seus motius per venir aquí a criticar els continguts amb els que bastanta gent hi disfrutem.
Ves que no acabi fent-se llamàntol, que de lletgistes que no ho saben n'hi ha molts... només cal mirar una mica al voltant
Publica un comentari a l'entrada