He descobert el meu objectiu a la vida: Ingressar al "Gremio de Legumbres Cocidas y graneria en general al detall".
És el súmum! Jo vull ser dels "legumbres".
(i per què "al detall" està en català?)
Fotografia gentilesa de "Lo" penjada junt amb la historia d'aquesta fotografia a "B.de.Barna"

Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
dimecres, 1 de febrer del 2006
El Súmum
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
15:42
10
comentaris
dimarts, 31 de gener del 2006
Els Lletgistes no estem sols
Nadal i Rock progresiu = Lletgisme.
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
01:05
18
comentaris
dissabte, 28 de gener del 2006
Una velada con Enjoandebadalona y Liliana
Finalment Enjoandebadalona i l'Estanislau Verdet s'han conegut. Hi havia també la Liliana, però no volia sortir. Sr. Joandebadalona és vostè el rei! Per fi li he entregat els discs, ja em dirà que tal (escolti-se'ls-en'els-ho'li uns quants cops abans de dir res) Per cert, entre nosaltres hi havia el Rodolfo, el gos imaginari que només es veu a les fotos (a que no semblava que hi fos?).
Au! que és tard i fot hores que plou.
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
02:54
17
comentaris
divendres, 27 de gener del 2006
Paga un sicari perquè la mati, però no ho fa i el condemnen per incompliment de contracte

Londres.- La flegmàtica justícia britànica no s'està de raons i acaba de posar a la presó un home per incompliment de contracte, per no haver matat una dona que es volia suïcidar i que va contractar l'acusat perquè ho fes. El tribunal ha estimat que l'acusat va cometre un frau i l'ha condemnat a 15 mesos de presó, multa de 2.000 lliures esterlines (uns 3.000 euros) i a retornar a l'estranya contractant les 20.000 lliures (32.000 euros) que li va entregar perquè la matés. La magistrada que va dictar sentència va admetre que es tractava «d'un dels casos més surrealistes que s'havia trobat durant la seva carrera judicial».
La futura víctima coincideix amb el seu sicari de lloguer en un hospital psiquiàtric d'Anglaterra. La dona, Christine Ryder de 53 anys, hi va anar a parar perquè es va voler suïcidar prenent-se una sobredosi de drogues i no se'n va sortir. Allà, va contactar amb un pacient, Kevin Reeves, de 40 anys, i la dona li va explicar la seva frustració pel fet de ser viva encara, aleshores l'home li va proporcionar l'oportunitat de solucionar el seu problema: ell mateix es va oferir per satisfer els desitjos de la dona si ella li pagava uns honoraris pel servei. En definitiva, s'avenia a matar-la. La dona va acceptar pagar-li 5.000 lliures esterlines (uns 8.000 euros) i Reeves es va comprometre a contactar amb un mafiós conegut seu, que faria una feina ben feta. Però el dia que havien quedat que el mafiós mataria la dona va passar sense cap trascendència especial per a Ryder, la qual l'endemà, i durant més dies, va tornar a veure la claror del dia.
Reeves es va disculpar davant la dona dient que havia hagut de matar aquell mafiós conegut seu a causa d'un ajustament de comptes i que els diners que ella li havia entregat els havia hagut de donar a la vídua. Però Reeves va fer una altra oferta mortal a la dona: per 15.000 lliures esterlines (uns 24.000 euros) ell mateix seria el seu executor i amb totes les garanties. Reeves va cobrar els diners, però tampoc va complir l'encàrrec el dia que havien quedat. La dona li va retreure que hagués cobrat els diners i no hagués complert el tracte i Reeve es va excusar dient que passava per un mal moment econòmic i que els seus creditors se li havien quedat els diners. L'excusa va trencar el cor a Christine Ryder, la qual va escoltar una altra oferta a l'alça de Reeves. Aquest estava disposat a matar-la d'un tret al cap disparat des de l'interior d'un cotxe en el moment en què la dona sortís de casa seva. Però exigia 10.000 lliures més (16.000 euros), quantitat que Ryder va trobar excessiva i tot regatejant, finalment, va quedar fixada en 5.000 lliures més (8.000 euros). En total, Reeves va arribar a cobrar 20.000 lliures (30.000 euros) per matar la víctima, però tampoc va complir l'encàrrec.
En aquella ocasió ja no va donar cap excusa a Ryder i en lloc de parlar amb ella, ho va fer amb la seva dona per convèncer-la que li havia tocat un premi a la loteria i ho havien d'anar a celebrar. La celebració va portar a la família Reeves a fer un viatge a les Illes Canàries i Christine Ryder, ja força desdinerada i desesperada, cada vegada veia més lluny l'ocàs de la seva vida.
Segons recull el diari The Scotsman, Ryder va decidir portar el cas als tribunals considerant que Kevin Reeves havia incomplert el contracte que havia establert amb ella. El jurat va considerar Reeves culpable del delicte de què era acusat per Ryder i la magistrada del tribunal de Maidson Crow, Veronica Hammerton, va dictar sentència condemnatòria assenyalant en la sentència que es tractava «d'un dels casos més surrealistes que s'havia trobat durant la seva carrera judicial».
La condemna es va fer pública dimarts passat i Kevin Reeves va ser condemnat a 15 mesos de presó i a pagar una multa de 2.000 lliures (3.000 euros) per haver comès un frau d'incompliment d'aquest contracte tan estrany. L'acusat també va ser condemnat a tornar a la seva denunciant les 20.000 lliures (30.000 euros) que ella mateixa li havia entregat perquè la matés.
Font: El Punt
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
13:58
12
comentaris
dimecres, 25 de gener del 2006
Marlo y Claudio: "Hijo de puta, hay que decirlo mas!"
Ha arribat a les meves mans aquest video que és la síntesi del Lletgisme, és brutalment patetic!
(Gentilesa de la Núria MS )
(i del canal "Paramount Comedi" evidentment)
Algun dia els Llamantols en Zel serem una asociació d'ambit mundial, ja ho voreu!
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
23:19
21
comentaris
dijous, 19 de gener del 2006
Club de fans: Llamantols en Zel
El Yamshes en Escabetx els anuncia en primícia que s'acaba de formar el club de fans oficial d'[Estanislau Verdet-Yamshes en Escabetx-Lletgisme]. El club de fans s'anomena "Llamantols en Zel".
Tot el que vulgui formar part, sense pagar un duro, del "Llamantols en Zel" i aconseguir el carnet de soci, ha de seguir les indicacions que tot seguit anunciem.
Com fer-se soci?
Fer-se soci és totalment gratuït. Només s'ha d'enviar un e-Mail a estanislau.verdet@gmail.com amb l'assumpte: "Nou soci de Llamantols en zel" i deixant en el mail la següent informació:
- Nom i cognoms
- Nick o Sobrenom
- Direcció postal (carrer, numero, pis, codi postal, població...)
- Direcció de correu electronic.
- Telèfon (opcional)
- Data de naixement.
- Nº de peu que calceu.
i a sota fer una llista de mínim 10 paraules que trobeu encantadorament lletgistes.
Inmediatament entrareu a formar part del club de fans i tindreu prioritats com rebre informació de concerts, d'actes, d'intervencions públiques, i d'altres coses, i més endavant potser tenir descomptes per Discs, actuacions i qui sap si algun dia l'Estanislau farà algun concert on només s'hi pugui accedir amb el carnet, però sobretot el carnet us otorga el títol d'amics del lletgisme, i això és algo que no te preu (perque fer-se soci és gratuït)
El Carnet us serà enviat a la direcció que hagueu donat (és important que doneu, apart del nick, el nom real i l'adreça be, per tal de que us arribi) , no podem garantitzar que sigui rapid, però acabarà arribant. (penseu que ho faig jo sol, jeje)[les dades personals seràn confidencials]
Visca el Lletgisme!
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
20:05
dimecres, 18 de gener del 2006
Star Wars Lletgista
LA HISTÒRIA D'UN TRIUMFADOR NAT.
Hi havia una vegada, en una galàxia bastant propera, un noi il·lusionat amb el lletgisme.
Va tenir un somni, i es va posar a treballar per fer-lo realitat.
Primer va fer el que ell sabia fer:
Després va fer córrer el seu talent per la red confiant en que algú que dominés la part del somni que ell no sabia fer trobés el seu video i li pogués aportar la tècnica necessària perquè el somni es fes realitat.
I així va ser, algú s'hi va posar. I en va treure això (semblava impossible).
Però el que el noi lletgista no s'esperava era que el somni, un cop estigués realitzat, entusiasmaria a la demés gent. De manera que la cosa es va anar fent gran i clar, es va haver d'engrandir el somni per tal d'arribar a.....
La batalla final: El nen Lletgista contra el Nen lletgista!
i és que quan es te un somni...
Visca el Lletgisme!
Esternudat per l'Estanislau Verdet a les
00:39
6
comentaris










