Finalment Enjoandebadalona i l'Estanislau Verdet s'han conegut. Hi havia també la Liliana, però no volia sortir. Sr. Joandebadalona és vostè el rei! Per fi li he entregat els discs, ja em dirà que tal (escolti-se'ls-en'els-ho'li uns quants cops abans de dir res) Per cert, entre nosaltres hi havia el Rodolfo, el gos imaginari que només es veu a les fotos (a que no semblava que hi fos?).
Au! que és tard i fot hores que plou.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dissabte, 28 de gener del 2006
Una velada con Enjoandebadalona y Liliana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
Senyoreta Liliana, encantat de coneixer-la, com que no li agrada sortir a la portada li ho dic aquí dins.
Au!
Per cert també espero els teus comentaris dels discs eh...
Encara no els he escoltat.
Intento superar la ressaca.
Quina canya!
Uau! no se què dir.
Merci.
Problemes d'olla, sens dubte.
Tal qual jo.
Mi mateix.
Personalmet locu.
Pluuamimperfecte.
manca una "q".
i una "s" avans de la "q".
Primer de tot demanar disculpes per la meva abscència. La neu a la Plana no ens ha perdonat i, li seré sincer, havia de venir tot sol i em feia una mica de mandra.
M'omple, però, de joia el fet que s'ho hagin passat tant i tant bé.
Em fan enveja (ni sana ni òsties)
Marduix
Sr. Marduix,
no es pensi, deu semblar més del que és,
la veritat és que va estar molt be el fet de coneixer-nos, però la resta va ser una mica desastre.
Plovia, no va parar de ploure,
hi vem arribar xops jo i la Liliana, un cop allà no hi havia casi ningú, minuts mes tard va apareixer el sr. Joandebadalona amb un tajot com un piano (de cua) com diu ell i vam estar xerrant. El concert que en principi començava a les 22h no va començar fins les 00h. O sigui que vem estar dos hores, 3 personatges 2 dels quals son fumadors i allà no es podia fumar i a fora plovia i el tercer (que soc jo) que està deixant de fumar, un dels dos fumadors amb una taja impressionant i el concert que no començava.
Van començar els teloners, que no valien massa la pena, la veritat, i a mi (que ja porto uns dies una mica constipat) em va anar pujant la febre que ja portava de casa i vem pirar, deixant el sr. Joandebadalona a la sala esperant a le petit Ramon. La resta no la sé.
I nosaltres ens vem tornar a mullar caminant pel guinardó.
O sigui que no es pensi que es va perdre algo inoblidable (no vull ofendre a els altres dos assistents).
Simplement va estar molt be coneixe'ns i poder passar-los els dos discs. Això si, vem trencar el gel, ja és molt.
Dedueixo per la foto que els personatges retratats poden ser una derivació de Verdet i Joandebadalona, amb ulls perforats (la qual cosa impedeix l'efecte BORNI) i que el fons llampant correspon a l'encontre àuric i pressuposa una empatia mínima, una intersecció lemurica, un punt de simultanietat mònada, un, qui sap, sistac. També puc estar equivocat.
Sí que fa enveja, sí... Jo estic amb M. Marduix (Nevat). Però d'altra banda anuncio que divendres al vespre l'Estanislau (o era en Pau?) i jo vam estar departint amigablement on-line com altres cops ho hem fet amb el Marduix. Val a dir que L'EstanisPau (ah!ja,ja!) és un nervi, no m'estranya que s'hagi de subdividir...
V. M.
Sr. Tati, "una intersecció lemurica", l'ha clavat, va ser això. S'ho miri com s'ho miri.
Mme. Moulin,
Un nervi? No recordo que fos una conversa aferrissada tampoc, no?
"Aferrissada" (m'encanta)
i d'altre banda, sàpiga que durant el cap de setmana li he estat fent el salt "messengeril" amb en Marduix.
Què tal al temple? Ja es troba millor?
Ha rebut els meus dubtes sobre alguns de vostès al seu blog? l'esquizofrenica bloguil és massa.
Apa!
Bup! Bup!
Guau!
Grrrrrrrrr
Si, es veritat Rodolfo, tu també hi eres el divendres amb la Liliana i enjoandebadalona.
(se li ha de fer una mica de cas...)
Cony de gos mimat!
Putu Estanislau, finalment ha aconseguit (no se com) que el gos aprengués informàtica.
Bueno estanislau o Pau, no crec que em coneguis, jo a tu tampoc, pero no se pq nassos quan busco coses per internet acabes surtin tu, avui ja a sigut el sumum, quan he buscat interesos de gent del msn, (buscar per buscar) i el primer que trobu es iamshes en escabetx, bueno a ki m'he vist obligat a contestar-te. Més que res perquè he sentit a parlar de tu desde fa bastant i es com si ja et conegués. A més de que tinc cançons teves de les cuals he de dir que son rabiosament bones, i quan em vaig decidir a fer cançons en catalá m'enter-ho de que a tu també t'ha picat per això. Res que estic cabrejat i que m'he cansat d'escriure.
Per cert que sóc un tio, ho dic abans de que et descordis la bragueta, per si un cas. Apa un salut
Massa tard! Ja la tenia baixada...
Deu ser un dels Mataronins dels voltants del sr. Tati vostè no?
Encantat Toni Jiménez (posa sempre Jiménez perquè hi ha un altre Toni que si que és femella i no m'agradaria tornar-me a equibocar amb la bragueta, jejeje, lleig.
au!
Publica un comentari a l'entrada