
Londres.- La flegmàtica justícia britànica no s'està de raons i acaba de posar a la presó un home per incompliment de contracte, per no haver matat una dona que es volia suïcidar i que va contractar l'acusat perquè ho fes. El tribunal ha estimat que l'acusat va cometre un frau i l'ha condemnat a 15 mesos de presó, multa de 2.000 lliures esterlines (uns 3.000 euros) i a retornar a l'estranya contractant les 20.000 lliures (32.000 euros) que li va entregar perquè la matés. La magistrada que va dictar sentència va admetre que es tractava «d'un dels casos més surrealistes que s'havia trobat durant la seva carrera judicial».
La futura víctima coincideix amb el seu sicari de lloguer en un hospital psiquiàtric d'Anglaterra. La dona, Christine Ryder de 53 anys, hi va anar a parar perquè es va voler suïcidar prenent-se una sobredosi de drogues i no se'n va sortir. Allà, va contactar amb un pacient, Kevin Reeves, de 40 anys, i la dona li va explicar la seva frustració pel fet de ser viva encara, aleshores l'home li va proporcionar l'oportunitat de solucionar el seu problema: ell mateix es va oferir per satisfer els desitjos de la dona si ella li pagava uns honoraris pel servei. En definitiva, s'avenia a matar-la. La dona va acceptar pagar-li 5.000 lliures esterlines (uns 8.000 euros) i Reeves es va comprometre a contactar amb un mafiós conegut seu, que faria una feina ben feta. Però el dia que havien quedat que el mafiós mataria la dona va passar sense cap trascendència especial per a Ryder, la qual l'endemà, i durant més dies, va tornar a veure la claror del dia.
Reeves es va disculpar davant la dona dient que havia hagut de matar aquell mafiós conegut seu a causa d'un ajustament de comptes i que els diners que ella li havia entregat els havia hagut de donar a la vídua. Però Reeves va fer una altra oferta mortal a la dona: per 15.000 lliures esterlines (uns 24.000 euros) ell mateix seria el seu executor i amb totes les garanties. Reeves va cobrar els diners, però tampoc va complir l'encàrrec el dia que havien quedat. La dona li va retreure que hagués cobrat els diners i no hagués complert el tracte i Reeve es va excusar dient que passava per un mal moment econòmic i que els seus creditors se li havien quedat els diners. L'excusa va trencar el cor a Christine Ryder, la qual va escoltar una altra oferta a l'alça de Reeves. Aquest estava disposat a matar-la d'un tret al cap disparat des de l'interior d'un cotxe en el moment en què la dona sortís de casa seva. Però exigia 10.000 lliures més (16.000 euros), quantitat que Ryder va trobar excessiva i tot regatejant, finalment, va quedar fixada en 5.000 lliures més (8.000 euros). En total, Reeves va arribar a cobrar 20.000 lliures (30.000 euros) per matar la víctima, però tampoc va complir l'encàrrec.
En aquella ocasió ja no va donar cap excusa a Ryder i en lloc de parlar amb ella, ho va fer amb la seva dona per convèncer-la que li havia tocat un premi a la loteria i ho havien d'anar a celebrar. La celebració va portar a la família Reeves a fer un viatge a les Illes Canàries i Christine Ryder, ja força desdinerada i desesperada, cada vegada veia més lluny l'ocàs de la seva vida.
Segons recull el diari The Scotsman, Ryder va decidir portar el cas als tribunals considerant que Kevin Reeves havia incomplert el contracte que havia establert amb ella. El jurat va considerar Reeves culpable del delicte de què era acusat per Ryder i la magistrada del tribunal de Maidson Crow, Veronica Hammerton, va dictar sentència condemnatòria assenyalant en la sentència que es tractava «d'un dels casos més surrealistes que s'havia trobat durant la seva carrera judicial».
La condemna es va fer pública dimarts passat i Kevin Reeves va ser condemnat a 15 mesos de presó i a pagar una multa de 2.000 lliures (3.000 euros) per haver comès un frau d'incompliment d'aquest contracte tan estrany. L'acusat també va ser condemnat a tornar a la seva denunciant les 20.000 lliures (30.000 euros) que ella mateixa li havia entregat perquè la matés.
Font: El Punt

Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:









12 comentaris:
El mon és lo maxim! jajajaja
quins calfreds, quines esgarrifances, quines castanyoles dentals, quina por! i jo pelat de fred enmig de la gelada pluja mataronina i decidit a pujar al cotxe on sonarà l'ESTANISLAU fins arribar a la vila immortal de Premià de Mar...quines coses més peludes que llegeixo al Yamshes!
I sí que el vull el disc... Guardeu-me'n une copie, s'il vous plaît!
V.
no pateixi per això, mes aviat el que li passarà, si tot segueix aquest ritme, és que el comprarà com tothom sense cap mena de distinció i sense tenir l'edició artesanal casolana feta a ma expressament per a cada un dels sol·licitants. Però li'n (oh!) guardo una còpia, no pateixi.
El dia s'escurça una vegada més.
Cauen les ombres.
Un rumor, un xiuxiueig, un pessebre ple de fang i mel.
Una sabata morta.
Un estiu capicuat retorçadament silvestre.
Una il.lusió fugaç i després un sanglot anunciant la pausa prèvia a la fi.
Oh! és maco, però em fa por, perquè no firma? Qui és? Mama! (Caca!)
No, ara seriosament.
Es pot saber a qui dec l'honor?
Qui em regala un escrit com aquest?
No portarà guants de cuir negres vostè?
Aquí, que consti, no l'hem contractat eh...
Segà el "togo salvatge"?? A Mme. Violette l'ha vingut a saludar avui...
Uuuuuuh! Ça fait peurrrr!
Ah! pòt serr! és verritat.
Com es trroba, secrretària?
A vostè també li ha agafat la febrre?
Com pot veurre imito l'accent rrus, fatal.
Però el Grec l'escric be, no se si abans se n'ha adonat la seva "jefa".
Per cert admirable secretària de llargues cames, l'altre dia vaig veure aquelles cames al videoclub, a la secció de "pelis dolentes" (secció que vaig intuïr, perquè evidentment no hi ha un rètol que ho digui)
Simplement era això. I la gelosia que li tinc a l'Estanislau de que el visiti a ell i a mi no. (jeje)
segur que ara el condemnen a la preso pero segur que sortira abans! incompetents!
pobre món...
oh! gallina, he llegit el text de paris 1987 del seu blog i m'he quedat astorat (fet astora) (si, aquesta broma ja cansa)
Al ser lo primer que he llegit al principi he flipat, després ja he anat veient. El felicito, m'ha tingut enganxat sense parpallejar durant tot el text.
i miri que jo sóc dels que parpalleja.
Publica un comentari a l'entrada