L'únic que tinc clar és que m'encanta l'hivern.
Per sort aquí a St. Pere de
Aquests dies he après la paraula "sofraja", m'encanta. És el nom que té l'aixella del genoll o del colze.
Aquí on sóc, esclops perduts d’espart (ac-peran) passen de llarg cada tarda.
Tot perfecte.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dilluns, 14 d’agost del 2006
Calor (casa de l'Or)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Resulta que l'Espartac Peran si que el conec, cosa que no passa amb els Sants Peres de les Llances.
Avui de calor, poca, al menys a Vilaprimi que és on m'he retirat uns dies a prendre'm unes vacancetes. Això de la SOFRAJA és un nou concepte lletgista? Si ho diu el gran Estanislau és d'esperar que no, encara que jo d'aquesta part del cos prefereixo anomenar-ne el BUIT POPLITI.
Una lletgista i estival abraçada. Aina
Gran persona l'Espartac.
Han vist el que ha fet la calor de dins el cotxe amb aquesta capsa de CD?? impactant, si més no (sino, si + no).
Buit Popliti, veig que fa els deures senoreta Mirabete.
suposo que fins aviat.
Bones vacances sr.verdet. Descansi i mediti, somii i busqui, canti i reflexioni.
Au!
Sofraja o garreta, no ho oblidem.
Llef!
Publica un comentari a l'entrada