Yamshes en Escabetx | Blog d'Estanislau Verdet



Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.

(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________

divendres, 18 d’agost del 2006

La comarca de l'Alta Pellofa és al·lucinant.
Tenim de tot.
Després de l'exit de duets com "Yolanda i Fénix" (si los encuentran no duden en contratarlos) amb el seu hit "Amor de mish amoresh vida mia, shentimientosh" sorgeixen noves generacions de músics que reinventen la música alt-pellofina d'envelat.

P.D: Per cert, avui he descobert quin és el millor ofici. Ser pilot d'avió, perquè treballen quan volen.

Au! (migratòria)

5 comentaris:

Professor Amon ha dit...

Sento dir-li que els admirables Pep i Vador van ser abduits, la desproporció mans-cap els delata. La mirada vitriòlica els delata. L'elecció de la corbata els delata. Això sí, si los encuentro no dudaré en contratarlos. Admirable Verdet.

Anònim ha dit...

Oh! Quan toquen? serà durant l'stage?? Hem d'aconseguir ser teloners de Pep i Vador(que vol dir que "va d'or")! M'encanta la gent que innova, el nostre amic "Va d'or" toca l'orgue a dues mans però no amb el mètode tradicional: Amb l'esquerra toca les tecles i amb la dreta frega el plàstic negre del teclat, deu ser per fer vibratos o potser fa scratch? Quins cracks! Estanis, ja estás buscant una col·laboració per al pròxim LP!

Rodolfo ha dit...

Pel la celebració del dia mundial del lletgisme (3 de juliol, conmemorant el dia que va sortir el disc) els convidarem, junt amb en luixy toledo i d'altres mestres...

Anònim ha dit...

Són una mica com Andy i Lucas, no? Que no saps mai ben bé quin és Pep i quin és Vador, quan te'ls presenten.

Per cert, mirant la foto he arribat a dues conclusions totalment prescindibles:

1. El del teclat (que està rotllo Nacho Cano) deu ser el jefe perquè porta un model de teclat d'última generació, mentre el de les ulleres porta la mateixa trompeta que va endur-se de record del quartel quan va fer la mili.

i 2. Si fins i tot el meu Casio PT82 pot fer el soroll de trompeta, i si hi ha un dels dos que té un teclat que sembla dissenyat per la NASA, l'home de la trompeta deu ser el jefe, perquè sinó no m'explico qui toca una trompeta en un duo així.

I veient aquestes dues conclusions patilleres, podríem fer el següent sil·logisme:

Si (1) el del teclat és el jefe, i (2) el de la trompeta és el jefe, aleshores (3) tots dos són la mateixa persona.

Qui ho anava a dir! Un músic amb personalitat múltiple? On s'és vist, això?

Rodolfo ha dit...

amic sergi, gràcies per les seves tesis.
la tesi que corre ultimament per aqui a l'alta pellofa és que el geni del casio va posar per la foto sense el teclat, si miren atentament les mans voran com en principi estan col·l·l·locades com si estigués tocant amb les dues.

Això si, el retocador fotogràfic (segurament un familiar) s'ho va currar, això si que és art.