Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Amic gausachs,
Quina il·l·l·l·l·lusió retrobar-lo, soc adicte als seus 3 blogs, ho confesso.
Ara torno a ser a l'Alta Pellofa, després de la meva visita llampec a la gran ciutat. He pujat amb els Cantimplores Marramiau (la banda que m'acompanyarà als concerts) per fer un intensiu d'assajos.
En breu penjaré alguna foto dels assajos i dels Cantimplores Marramiau perquè els aneu coneixent i idolatrant.
Au! (migratòria)
Grrrrrrrr
guau-guau
bup-bup
cou-cou
eso-eso
Batxillerat-batxillerat!
I el gos, continuarà sent planeta?
moltes gràcies a tots per haver fet del yamshes un blog amb 10.000 visites.
Au!(migratòria)
I aquí tornaríem al punt de la frase de botiga de sofàs a l'estil Galeries de Tresitlle: grasias por su confiansa, trabajamos para su confort i su bienestart.
Ahir, des de les olives empordaneses vaig poder llegir l'article de Presència en què se't veia penjat i amb bona cara. Felicitats.
PLUTÓ no és planeta. I PLUTO és gos disneylàndic, la qual cosa el fa diferent dels gossos-gossos com ara el RODOLFO.
Ahhh! Que bé es viu a la blogosfera lluny del planetarium de cada dia. Vos aneu fixant la clentxa... aviat lluireu (si no us comporteu com estrella pop) a les ones de RADIO PREMIÀ.
les "estrelles-pop" son els estels que tenen tentacles?
No pateixi, estimat Tati, vindré, vindré.
s'ha acabat l'intensiu stage d'assajos de l'Estanislau Verdet i els cantimplores marramiau. ha estat molt be, per fi ens coneixem tots i la cosa comença a sonar. Em sembla que flipareu i tot.
aviat faré unpost al respecte.
Per fí he trobat el seu disc. Una alegria tornant de vacances.
Ostres, tot això ho ha fet sol? Quantes hores de treball nocturn deu haver-hi al darrera!
Rebi les meves sinceres felicitacions.
Verdet, jo també et soc vist a la revista presència, i crec que si cal també t'hem de fer una entrevista la temporada vinent al programa poc subtil dels Mansos.
Ja t'ho faré saber, demoment quedat amb que plutó que ja no és un planeta segueix existint i per tant no el llençem en l'oblit, i sobre tot visca els plutonians!
Ahir, celebrant l'aniversari del teu cosí petit i blaugrana dos carrers a sobre del local de l'Amistat, vaig poder escoltar de fons el seu treball. M'agrada, em recomforta, em fa somriure i em relaxa. Felicitats. En Diop tria la seva persona com l'hereu pujolsià de la llengua catalana. Per cert, ahir, tot dinant amb l'escriptor vilaprimià, vam comentar que ens agradava molt la paraula "llamàntol", i sobretot, menjar-ne'n. Que n'és de bonic el català!
Salutacions estimat Verdet. Veig que el blog torna a tenir dimensions estrombolianes (un estromb en pilotes). He estat uns dies fora, voltant per les terres inòspites de Burquina-Fasso. Me n'adono que cada cop hi ha més visitants que apel.len a la vostra família, i que us coneixen millor que jo. Tant com m'agradaria a mi poder saludar-vos personalment. Potser si en Toni, que tampòc no el conec però veig que te una relació força pròxima amb vós em pogués tirar un cable ...Una abraçada lletgista...
certament toni,el català és bonic. Sobretot quan et menges un bon llamàntol i la teva novia t'acarona el membre! Aleshores, sí que n'és de bonica la nostra llengua
signi home, si ha de dir coses tan maques, signi.
Sóc en Miquel, l'hirsut!
Quin Miquel??
El zasamuaca-zasamuaca?
Em sembla que us confoneu. Sóc en Miquel de Can Pixa! I no ens coneixem personalment. No obstant trobo molt interesant això els Yamshes en Escabetx.
Per cert.. que n'opineu de la reproducció de l'escopinya verrucosa en captiveri?
La reproducció de l'escopinya verrucosa en captiveri és un dels temes que més m'apassiona. Li haig de confessar, sr. Hisurt, que inclus tinc un llibre escrit sobre la reproducció de l'escopinya verrucosa en captiveri. Es titula: "La reproducció de l'escopinya verrucosa en captiveri". Vaig estar molt de temps per decidir el títol. Records.
Una pregunta, com m'ha trobat? ve de part d'algú?
Publica un comentari a l'entrada