La gravació del disc ja s'ha acabat. Ara només queden acabar de polir quatre retocs per anar a fer el màstering dilluns i dimarts. El Dimecres s'entrega el disc a fàbrica i tot es torna inevitable per sempre.
Estic molt content de com ha quedat tot, molt millor del que jo havia calculat, sens dubte. No només perquè he pogut fer-ho al meu nou estudi i la cosa sona molt millor, sinó perquè tot el disc és un festival. Tot i que me l'he tornat a fer jo sol, crec que no hauria pogut estar més ben acompanyat: Mil instruments, mil amics i familiars col·laborant-hi... i moltes coses més que no puc desvetllar. Ha estat un plaer i un privilegi poder fer aquest disc.
Tothom que l'ha sentit coincideix en que és un gran pas endavant respecte el primer disc, que com va dir algú de global, ara sentint aquest, aquell sembla una maqueta.
I encara que la llista de cançons de la contraportada posarà que n'hi ha 16 i que el marcador de dígits de la minicadena dirà que n'hi ha 27, en realitat n'hi haurà 17. 17 cançons que m'encanten totes.
L'Estanislau anirà desvetllant el contingut del disc poc a poc aquest estiu, explicant algunes de les cançons, coses del disseny i alguna cosa més, però de moment només volia dir que han estat tres mésos molt intensos tancat a l'estudi i que les jornades de 14 i 15 hores diàries de les ultimes setmanes m'han deixat exhaust (abans haust, com diria l'Estanislau, ell que te gràcia), però que estic molt content i molt satisfet del resultat. Tan que em sembla que se'm pujaran els fums i tot, jeje.
L'all ho és tot pels anglesos ja és una realitat. Ara tocarà fer videoclips, entrevistes, reportatges, assajos, concerts, webs... però ara ja és tot baixada.
Moltes gràcies a tots i bones vacances pels que en feu.
Fins ben aviat!
Pau Vallvé.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
dimecres, 23 de juliol del 2008
Vist per sentència
dimarts, 8 de juliol del 2008
El títol desvetllat
Avui avancem el títol del disc:
Estanislau Verdet - "L'all ho és tot pels anglesos" (Setembre 2008)
Nota per als lingüistes estrictes:
Som conscients que usant correctament la llengua hauríem de posar "per als" i no "pels", però ho hem fet per les següents tres raons:
- Què passa si ho posem així? Eh!
- Nosaltres parlem així, eh!
- Vam pensar en posar un punt enmig i un accent a la "E". Exemple: "L'all ho és tot. Pèls anglesos". Però finalment vam pensar que no. Eh!
diumenge, 6 de juliol del 2008
dijous, 3 de juliol del 2008
Una nova col·laboració!
A banda de la ja anunciada col·laboració d'en Quimi Portet en el disc i encara sense desvetllar-se la 2a super-secreta col·laboració, avui n'anunciem una de nova.
Els CaboSanRoque fan els coros d'una de les cançons del disc!
Van passar ahir pels Estudis MIAU i vaig poder corroborar el que ja s'intueix quan els veus dalt d'un escenari: Són uns tios de puta mare.
Per si queda algú encara que no sàpiga qui són i què fan aquí teniu l'enllaç a la seva web on ho expliquen de meravella i podreu veure'n i sentir-ne mostres: www.cabosanroque.com
Paraula del dia: "Percalluç"
