Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
diumenge, 6 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Fantàstic! Per no dir llef!... I perquè no dir-ho? Llef!
No sé si trobo més lloable el virtuosisme del percussionista o la cara final del cantaire. Sigui com sigui, RABO!
Lletgisme del bo!
Confesso que no he entès el títol del post fins que ja portava una estona sentint aquest regal per les orelles.
Ja ho pot afegir al karaoke lletgista!
Publica un comentari a l'entrada