La gravació del disc ja s'ha acabat. Ara només queden acabar de polir quatre retocs per anar a fer el màstering dilluns i dimarts. El Dimecres s'entrega el disc a fàbrica i tot es torna inevitable per sempre.
Estic molt content de com ha quedat tot, molt millor del que jo havia calculat, sens dubte. No només perquè he pogut fer-ho al meu nou estudi i la cosa sona molt millor, sinó perquè tot el disc és un festival. Tot i que me l'he tornat a fer jo sol, crec que no hauria pogut estar més ben acompanyat: Mil instruments, mil amics i familiars col·laborant-hi... i moltes coses més que no puc desvetllar. Ha estat un plaer i un privilegi poder fer aquest disc.
Tothom que l'ha sentit coincideix en que és un gran pas endavant respecte el primer disc, que com va dir algú de global, ara sentint aquest, aquell sembla una maqueta.
I encara que la llista de cançons de la contraportada posarà que n'hi ha 16 i que el marcador de dígits de la minicadena dirà que n'hi ha 27, en realitat n'hi haurà 17. 17 cançons que m'encanten totes.
L'Estanislau anirà desvetllant el contingut del disc poc a poc aquest estiu, explicant algunes de les cançons, coses del disseny i alguna cosa més, però de moment només volia dir que han estat tres mésos molt intensos tancat a l'estudi i que les jornades de 14 i 15 hores diàries de les ultimes setmanes m'han deixat exhaust (abans haust, com diria l'Estanislau, ell que te gràcia), però que estic molt content i molt satisfet del resultat. Tan que em sembla que se'm pujaran els fums i tot, jeje.
L'all ho és tot pels anglesos ja és una realitat. Ara tocarà fer videoclips, entrevistes, reportatges, assajos, concerts, webs... però ara ja és tot baixada.
Moltes gràcies a tots i bones vacances pels que en feu.
Fins ben aviat!
Pau Vallvé.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimecres, 23 de juliol del 2008
Vist per sentència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
On l'attendra avec impatience !
Doncs apa, ara a esperar a que caigui a les nostres mans, i a mirar el calendari per sentir-lo en directe! Felicitats pel part!
Enhorabona!
;-)
Ansio escoltar-lo, ja... Enhorabona per la "fenya" feta Pau & Co!
Salutacions llamantolesques!
Perfecte!
Na proude i jo tenim moltes ganes de sentir-lo.
El filòleg-llamàntol (estricte però no tant) també se n'alegra molt... i va traient la pols a la samarreta LLEF! Ens veiem als concerts, família!
Oriol
Els que hem tingut la sort de sentir-lo estem convençuts que aquest cop l'Estanislau no exagera, potser es queda curt!
Això no es pot aguantar! Tinc el mono i no m'el puc passar!!! M'he passat el mes cuinant amb all tot cantant l'himne d'Anglaterra. No hi ha manera, no s'em passa. Tinc cremor d'estómac i ningú s'em vol acostar perquè faig pudor. Ningú no m'entén! Necessito una dosi JA.
Jo també apesto a all avui, però és casualitat.... hi haurà algun tema bachata? I algun bolero?
yep!
ets un crack! et vaig descobrir fa poc a través de last.fm i va ser tita una troballa.
una abrçada,
^^
Espero que hi hagi algun tema on la veu principal recordi un Antonio Machín brillant i engominat del qual és impossible fugir, que et persegueix amb un somriure nefast i invencible, radere de les portes, armaris i semblants.
Més lletgista que aquesta frase és difícil, eh! Visca Catalunya! (estic content)
Publica un comentari a l'entrada