Sí, ell.

Finalment queda desvetllada la última col·laboració estel·lar del 2n disc!

TOMÀS MOLINA

El gran home del temps canta i recita en una cançó que es titula "L'any de la picor".

En aquesta cançó també hi canta Quimi Portet (en una de les seves dues aparicions en el disc, com ja vam explicar).

"L'any de la picor" és una espècie de cançó en plan historiador de la cultura popular (rollo Joan Amades) i parla de l'any de la picor. El dia que vaig descobrir que era un any en concret (1471) vaig decidir que era molt llef i havia de sortir en aquest 2n disc.

No té pèrdua el redactat que LLEF S.A. ha fet del text explicatiu que el Tomàs Molina va venir a narrar i que explica el perquè aquell any ha quedat recordat com a "l'any de la picor".

I per qui encara no ho sàpiga, el Tomàs Molina és un tio de puta mare.

L'entrevista al Minoria

Aquí teniu l'entrevista que li han fet avui al Pau Vallvé al "en Minoria" (Minoria Absoluta d'estiu) de Rac1, on ha desvetllat moltes sorpreses del nou disc de l'Estanislau i on s'ha pogut escoltar per primer cop alguna pinzelladeta del primer single del nou disc!

LLETGISME 2.0

"...A diferència del primer disc en el que l'autor ens ensenyava les coses quotidianes d’una manera cutre, lletja o ridícula; en aquest nou treball ens canvia el punt de vista i pretén mostrar-nos les coses lletges, cutres, ridícules o absurdes d’una manera bonica, elaborada i agradable. "En el fons el lletgisme és veure les coses lletges amb carinyo i acabar trobant-les maques.”, diu l’autor..."

Font: "Alta Pellofa Times" (16 d'agost de 2008)

L.L.E.F. (Lemür Lleig i Esgarrifós: Fantàstic)

Gràcies al Professor Khan, al Perquè a tot, al Senyor Pistraus i a en Judes Xanguet per enviar-me aquesta meravellosa demostració de que els lemurs són un dels animals més lletgistes del món.

Per cert, aquests dies estic gravant videoclips d'allò més llef.


Paraula del dia: "Fortuït"

El single

La direcció de LLEF S.A. i la cúpula gestora de la discogràfica Música Global, després de moltes deliberacions, han emès un veredicte sobre quin serà el 1r single del disc (SINGLE: Cançó promocional que es posarà a les ràdios i teles).

Serà la cançó "Som tots uns desgraciats", una cançó estil Justin Timberlake llur frase "tornadil" és: "Som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant".

És per nosaltres un motiu de profunda satisfacció (i per la Sofia també) que la lletra de les estrofes és una adaptació de les queixes que veu aportar tots vosaltres aquí al blog en la convocatòria que LLEF S.A. va fer fa uns mesos.

Un dels motius importants pels quals s'ha triat aquesta cançó per sobre de les altres finalistes "Jo ploc, tu plous, ell plou" o "Lluç" ha estat que és "per tots els públics", no fa falta tenir un màster en lletgisme per disfrutar-la (una mica com el 1r single del 1r disc: "Per fer país insultem en Català"), però no pateixin els fidels llamàntols i llicenciats en lletgisme per la universitat de l'alta pellofa o la de Harvard (o Sofvard), que el disc també inclou lletgisme 2.0 (i en alguns moments incús 2.1)

Ah! i la cançó inclou un "guinyu" als fidels assistents dels concerts del ja clausurat "Sinalfea World Tour": En un moment de la cançó hi apareixen les trompetes vocals que el grup cantava en la seva versió lletgista i reggaetoniana del "Oye mi cuerpo pide salsa" de Gloria Estefan(co està ocupado por un padre y un hijo, el padre se llama Juan y el hijo... Gloria).

I finalment dir-vos que tan el disc com els dissenys (tot made in Stanis) ja es troben a fàbrica i d'aquí 4 setmanetes ja seràn a les botigues.

Paraula del dia: "Rètol"

Vist per sentència

La gravació del disc ja s'ha acabat. Ara només queden acabar de polir quatre retocs per anar a fer el màstering dilluns i dimarts. El Dimecres s'entrega el disc a fàbrica i tot es torna inevitable per sempre.

Estic molt content de com ha quedat tot, molt millor del que jo havia calculat, sens dubte. No només perquè he pogut fer-ho al meu nou estudi i la cosa sona molt millor, sinó perquè tot el disc és un festival. Tot i que me l'he tornat a fer jo sol, crec que no hauria pogut estar més ben acompanyat: Mil instruments, mil amics i familiars col·laborant-hi... i moltes coses més que no puc desvetllar. Ha estat un plaer i un privilegi poder fer aquest disc.

Tothom que l'ha sentit coincideix en que és un gran pas endavant respecte el primer disc, que com va dir algú de global, ara sentint aquest, aquell sembla una maqueta.

I encara que la llista de cançons de la contraportada posarà que n'hi ha 16 i que el marcador de dígits de la minicadena dirà que n'hi ha 27, en realitat n'hi haurà 17. 17 cançons que m'encanten totes.

L'Estanislau anirà desvetllant el contingut del disc poc a poc aquest estiu, explicant algunes de les cançons, coses del disseny i alguna cosa més, però de moment només volia dir que han estat tres mésos molt intensos tancat a l'estudi i que les jornades de 14 i 15 hores diàries de les ultimes setmanes m'han deixat exhaust (abans haust, com diria l'Estanislau, ell que te gràcia), però que estic molt content i molt satisfet del resultat. Tan que em sembla que se'm pujaran els fums i tot, jeje.

L'all ho és tot pels anglesos ja és una realitat. Ara tocarà fer videoclips, entrevistes, reportatges, assajos, concerts, webs... però ara ja és tot baixada.

Moltes gràcies a tots i bones vacances pels que en feu.

Fins ben aviat!

Pau Vallvé.

El títol desvetllat

Avui avancem el títol del disc:

Estanislau Verdet - "L'all ho és tot pels anglesos" (Setembre 2008)

Nota per als lingüistes estrictes:
Som conscients que usant correctament la llengua hauríem de posar "per als" i no "pels", però ho hem fet per les següents tres raons:

1. Què passa si ho posem així? Eh!
2. Nosaltres parlem així, eh!
3. Vam pensar en posar un punt enmig i un accent a la "E". Exemple: "L'all ho és tot. Pèls anglesos". Però finalment vam pensar que no. Eh!
   

Paraula del dia: "Columbòfil"

Laimón