Avui he collit 3 paramecis com aquest, 34 tomàquets i 7 cebes.Ara no és temporada d'amebes, ja vindrà.
Una altra frase Alt-Pellofenca (o Alt-Pellofina):
"T'he dit 35.000 vegades que no siguis exagerat"
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimarts, 5 de setembre del 2006
Enlarge your carbassó
Avui he collit 3 paramecis com aquest, 34 tomàquets i 7 cebes.Ara no és temporada d'amebes, ja vindrà.
Una altra frase Alt-Pellofenca (o Alt-Pellofina):
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
escafàndres pterodàctils i instruments alfabètics,
aviam si em puc deixar anar.
forats perforats i angles-ullera acostumats. a poc a poc. a molt a molt.
aha, ehem, ok, ja, si si, no però, aviam, mmmmmmm
i bueno, per aquí
quin "mala peça" que estàs fet, bandarra.
m'encanta, me'n canta.
Putu Estanislau,
Putus capullus que aneu de guais i d'alternatius, em cago en els vostres alter-egos seriosos com jo!
Tot això ésuna mandanga!
A cagar!
grrrrrr
guau-guau
bup-bup
cou-cou
batxillerat-batxillerat!
47cm elputu carbassó!! ho acabo demedir!!
és un magnific premi de consolació, no? ("Ai, que marrano aquest noi...")
És tant! (is LoW!) fa uns dies m'increpa una paraula que se m'apareix, que se m'assembla, que ma sembla que us pot interessar. El mot del que us parlo és "Estringonyar" i el vaig sentir per primera vegada quan jeia a la palla a una bonica estança de l'Alta Pellofa de baix.
Espero que li abelleixi el mot i en puguis gaudir estringonyadament!
petons als mugrons!
oh!
doncs moltes gràcies per la paraula!
Per cert, qui cony és vostè?
El conec?
Em temo que si, no?
Ai...
Bé, petons als mugrons per vostè també, i per la seva dona, si en té.
No, em sap greu fer-li saber que la meva dona no té mugons!
Ostres, ara tinc curiositat per saber qui és l'hereu de les puces....És vostè de l'Alta Pellofa?? Referent al carbassó aquest, em sembla q no cal enlarlar-lo gaire...
"Dins l'estança jeu el rostoll.
Nits on el verb és confón amb la feblesa del pronom.
Mentre albiro mugons a socarrel esdevinc el brau i amatent guardià de pallofes de noguera i, amatent de nou, regalimo suor d'eres ertes", pregonava l'hereu.
Garles Moltbé, gran personatge s'ha creat sr.X!!(no desvetllaré la seva identitat) jajaja que bo.
si ens sentís l'original...
potser utilitzaria algun vers dels seus...jajaja
IIIIII....... L'HEREU DE CAL PUCES EEEEEEEEEEEEEEEEEES?...
FEM UNA PAUSA I ANEM A PUBLICITAT.
"JDHLJJJJWJJLWJLJFJLJKJJJHUI8U9PUOKKSMMSMXMMD´L´L´ÇÙYUGGSLJLHLIHHJJH......PORQUE TU ERES EL REY DE LA REPÚBLICA INDEPENDIENTE DE TU CASA"............
JA HE TORNAT DE LA PUBLICITAT. ON ÉREM? AH! SI JA M'ENRECORDO QUE NOMÉS HI FALTES TU. TAMBÉ POTS VENIR SI VOLS......
ai ai ai...
jaume el noi...
ai ai ai...
tot cofoi...
Des de la meva estimadíssima habitació i el meu odiadíssim ordinador, us desitjo a tots els altpellofins q disfruteu molt dels Atormenteros aquesta nit!
Per cert, encara no arribo al nivell d'interpretar missatges com el de l'aina miravete. O és q no ho he de fer??
Perdó: miraBete. No es repetirà...
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
ara he descobert (o almenys això crec) qui és l'hereu de cal puces, ondia!
benvingudíssim sr.Zazamuaca!
vaig be??
sou vos, oi?
Em sap greu dir-vos, Estanislau, que aneu errat! Jo també coneixo al Sr. Zazamuaca, tot i que no crec pas que ell s'acomiadés bo i dient "petons als mugrons!"
Tanmateix us vull fer saber que des de cal puces us admirem i adescoltem, ans fins i tot us adsentim i adnotem!
Apa, saro bé!
aaaaa
val!
ara si!
controlat!
ja sé qui sou!
digui-li al Mr.Zazamuacaque ens escrigui, doncs!
i benvingut!
"Dins l'estança jeu el rostoll.
Nits on el verb és confón amb la feblesa del pronom.
Mentre albiro mugrons a socarrel sento el bel insidiós de mil corders lliscant pel pendís. Endormiscat pel ressol de la tarda, intueixo escambells de fulles ertes", escampava l'hereu sense aixecar el cap.
Publica un comentari a l'entrada