

- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Per la mateixa raó que "al fin y al cabo" vol dir el mateix que "al cap i a la fi".
Per cert, l'he respost al nou blog d'en paul walls (teclista lletgista) de "l'incident linkal".
Ja torno a ser aquí. Avui he anat a assegurar-me del tema Bisbal. Jo no sé si tot junt s'hauria d'escriure tot junt però el què si que puc dir és que els CD d'Estanislau Verdet estan totsjunts amb els de l'Albert Pla. Millor dit Estanislau Verdet és un pis per sobre d'Albert Pla, al costat d'en Sisa, uns quants pisos per sobre de Joaquin Sabina, Rosana, Joan Manuel Serrat i d'altres. El Bisbal no hi era perquè és un apartat de cantautors, però en un altre apartat situat al davant d'aquest i amb el mateix format de prestatge hi ha els cantantus i cantantes (que no autors) com la Xaquira, el Bustamente (lleeeeeffffff) i d'altres.
ooh!
vull una foto del meu disc col·l·l·locat al costat del d'en Busta!
això si que és llef!
mmmmmm
és tendra, que coi! ni lleig ni rar, és tendra i corpres! visca diptria i visca el llamàntol!
dioptria a tota hora!
Em sembla que m'estic viciant...
Avui mentre estava a l'ascensor de la feina m'ha vingut al cap un insult (no entenc perquè..). M'ha semblat molt llef i he pensat que te l'havia de dir: "tros de quòniam". L'he buscat al diccionari i la seva definició encara és pitjor: Talòs, beneitot. Sense comentaris.
Ai, que em temo que està entrant al "Nivell 2"...
El fet que "separat" s'escrigui junt és per evitar que es confongui amb "ser parat", és a dir tenir poca iniciativa. Aquesta confusió es donava en el català medieval i va comportar no pocs malentesos en aquella època i fins i tot alguna derrota militar sonada (pe. batalla de Muret - 1213). La sàvia decisió d'unir "se parat" en una sola paraula a principis del segle XIX va donar origen justament a la renaixença.
També va ser llavors que en justa correspondència es va decidir separar la paraula "totjunt" per tal d'evitar precisament que en la lectura ràpida d'un text hom pogués confondre-la amb "separat", donat que ambdues acaben en t i tenen 7 lletres.
Que gran és vostè sr. Crimson ("fill del crim", vol dir, no?).
Quina il·l·l·lusió tenir-lo per aquí.
Iquin honor rebre les seves exel·l·l·lentíssimes (abans el·l·l·lentíssimes) explicacions (abans plicacións), quanta raó té.
Torni aviat.
Però quin nivellàs. Que potser ses senyories han près algun tonyficant(sense definició coneguda a l'est de minessota).
Com que ningú m'ho pregunta ho diré jo mateixa: A mi les vacaciones molt bé. A estones Tots junts, tots junts, tots junts la pandilla dels bufats ...A d'altres separats per la inmensitat del mare nostrum fent revolcadetes per les platges de formentóó. un besuquiqui per a totsjunts.
A Crimson: m'he posat amb les teves explicacions. Bufff!
Doncs es clar que "tot junt" es en plural. I "separat" es en singular. Per tant si n'hi ha més d'un, llavors es plural, i podem "juntar-los"
clar, i 4 + groc = pinya.
Discrepo senyo quemesdona. Separat és plural sempre perquè en estar separat ja n'hi ha dos com a mínim. En canvi tot junt o tots junts és sempre singular, ja que una vegada ho ha ajuntat només en queda un. Lògic oi!
La qüestió en qüestió plantejada, deixin-me que els hi digui, no és nova
Els anomenats "separatistes" deuen estar ben enutjats amb nosaltres, els llamàntols (cridant les eines, en castellano-britànic) ja que ells, en debats semblants sempre han defensat el caràcter disgregat (gris de gat per en màrius) del concepte oposat al "tot junt" donant com a proposta "tot separat".
De manera antònima UDC, l'organisme amb més unionistes (partidaris de la ceba a la gran bretanya) de catalunya, defensen la unitat del terme contrari al "separat". En aquest cas les propostes varien per corrents, "unit", "tot-separat", "" i "", per exemple.
Alguns hauran pensat que, conseqüentment, de separatistes unionistes n'hi deu haver prous! I efectivament s'han posat d'acord amb ells mateixos eliminant el problema esmentat.
Jo, que de separatista no en tinc massa i que d'unió encara menys, no puc afegir més, pobre de mi. En aquest cas els dono un vot (de confiança!ep!) i visc més tranquil ara, sense aquesta preocupació.
I aqui la pregunta del dia:
Perquè un gat lent és fred i l'alfred és un calent?
no cal que responguin,
bona nit i sapiguen que els espero, aqui a casa.
Sr.Pistraus
Jove, aquesta pregunta metafísica del separat i el tot junt, la vaig plantejar fa uns dies a l'Ep!, que no és exclamació sinó bar, concretament de la ciutat que es fa la guipuscoana tot cobrant l'aigua d'Escòcia a sis euros, que són mil peles.
Si bé la clientela em va prendre per un intel.lectual respectable no em vaig estar de dir que la pregunta se l'havia fet el gran José Luis Coll, gran d'esperit, afegeixo.
Què hi ereu a l'Ep!? O és que l'Univers s'ha tornat altra volta fotudament contingent?
Friso de resposta adient.
No hi era pas, l'Univers s'ha tornat altra volta fotudament contingent.
Gran Coll (i petites cames).
No sé si aquesta és una resposta adient i adequada (o adeqüent i adiada), però l'únic que sé és que estic apunt d'apretar un botó on hi diu "Acceder y publicar".
Torni Bohemi (havent vingut executiu)
Serem tornats!
Publica un comentari a l'entrada