Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
Ahir va tancar la piscina municipal de l'Alta Pellofa.
La noia guapa de la piscina es diu Anna o Roser (no em va quedar clar qui es deia què de les dues), però el que sé segur és que té uns gossos que es diuen Toni i Sílvia i que tenia un conill que es deia Rodolfo. Mira.
Comença altre cop el curs, canviem el look del Yamshes en Escabetx i, un cop acabat l'stage d'assaig d'Estanislau Verdet i els Cantimplores Marramiau per aquestes terres, ens preparem pels concerts que vindran aviat.
Algú sap si la samfaina de hiena s'assembla, ni que sigui una mica, a la mostassa d'armari empotrat? Tot just ahir ho discutíem i ens vam quedar amb el dubte.
Algú sap si la samfaina de hiena s'assembla, ni que sigui una mica, a la mostassa d'armari empotrat? Tot just ahir ho discutíem i ens vam quedar amb el dubte.
13 comentaris:
miracle, l'estanislau a la piscina! (sé que no presisament per mi que era qui et feia la foto..)
m'agrada el nou look.
no sé la resposta que demanes..però m'hagués agradat estar a la discusió.
records al paul!
Peus que d'empeus pitjeu, petjada de Sant Boms amb safata de plata, peulles i pinrels de xuclamel. Trepig de petjes albines que llueixen estrampulicungles bufones.
Ou iè!
JOOOOOO!
Jooo! Vull dir que ser la resposta a la seva pregunta, Mestre.
La samfaina de hiena esta preparada amb hienes de veritat, cosa que no passa amb la mostassa d'armari empotrat que generalment s'hi utilitzen empotrats trangènics que fan divergir-ne el gust en un 30 per 100.
i aquesta és la unica diferencia??
creu que si la mostassa d'armari empotrat fos natural no la sabriem distingir d'una samfaina de hiena??
moltes gràcies.
Jo crec que si fos mostassa feta d'armari fresc, acabat de desempotrar, de bona qualitat i sense colorants ni conservants, pràcticament no notariem la diferència amb la samfaina de hiena. Tret que, evidentment, la hiena estés en zel, que aleshores té un gust molt característic, hi ha gent a qui li agrada...
PD- La cosa vindria a ser aixina: "Pi alt, escala cal. Pi xic no n'hi cal i si n'hi cal du-li-la"
oh!
moltes gràcies,
ara ho canviaré.
i té molta raó amb lo de la mostassa, la hiena en zel te un gust molt fort.
És cert.
Les espècies en zel (tret del pebre negre) fan més olor del què caldria.
I no cal. Realment no cal.
preciosa mova línia per una lletjor amarronada i acantimplorada. Què tal si ens visiteu, esteu lincat!!! farmaciola rovellada!!!! escudellòmetre sideral!!!!
Estanislau Verdet! Aquí, el Pepet Collonut, et fa saber que (tatan, tatan...) Avui he descobert que la conilleta d’índies d’una companya meva es diu Rodolfa. S’ha fomut (i no fumat) una torraina (a més a més llefiscosa) i l’estem portant a cures intensives... Sap greu però ja saps que les bones noticies venen mal acompanyades (m’acabo d’inventar aquesta frase feta, oi?). No pateixis, estem en ell (estamos en ello).
JaN
perque a tot,
benvingut de nou.
entre el seu germà i la seva amiga sento a parlar de vostè constantment!
No sé en què s'assemblen, dumés sé que en cas de dubte, armari empotrat. Casa amb tot.
De fet és hu que és important de saber, no? La resta tant fa.
Publica un comentari a l'entrada