Yamshes en Escabetx | Blog d'Estanislau Verdet



Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.

(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________

dissabte, 2 de setembre del 2006

Pials Calacka'l

Aquí, sota el replà de l'escala,
un esternut rectilini metropolità
i una llamborda misògina alvina*
juguen a petanca els dimarts després del cor.

Jo sempre els dic que no,
però algun dia, com a bon estruciforme, hi aniré.

Sonoritat curiosa:
"Pi alt, escala cal. Pi xic no n'hi cal i si n'hi cal du-li-la"

Nota: La noia guapa de la piscina té uns gossos que es diuen Silvia i Toni.

* Alví: "Relatiu o pertanyent al baix ventre o als budells. Evacuacions alvines." que no és el mateix que Albí: "Afectat d'albinisme".

9 comentaris:

Violette ha dit...

Bonsoir monsieur Verdet...

Després de les vacances passo per aquí (com una senyora) a repassar el seu blog i me'n faig creus que en menys d'un any s'hagi fet el nom que s'ha fet, hagi produit tant i tant, i tingui tanta feina a contestar/contentar tants i tantes fans/fanes...

Amb vostè es compleix ben bé la premisa aquella de que: "Quan es vol es pot!"

I com diu vostè mateix,

Au! (migratòria, que ja en ve el temps)

Rodolfo ha dit...

Quan temps Violette!
Veig que ha tornat amb forces (he vist el canvi de look del seu blog).

Espero veure-la en algun dels concerts que farem aviat.

Anònim ha dit...

Ja ho deu ser: "Se atormenta una vecina" es el títol d'en Jordi Barbeta al seu article d'avui diumenge a La Vanguardia. L'utilitza per a descriure la nova etapa al PSC d.M. (després de Maragall). Al final els descriu com a "el grupo funky revelación de las fiestas de Gràcia".

Anònim ha dit...

Llef! Des de la nit lletgista del temps. Amb tanta "Claratat" sorgeix la llum, que el piment dels seus cabells no deixen entreveure la menjança. O! gran mestre heptatònic, el tarranc encès us il·lumina el rostre deixant-vos la guaspa a recer.

Rodolfo ha dit...

Ou Ié

Anònim ha dit...

Com deus haver pogut constatar, l'escrit d'abans no és meu, l'he transcrit d'un insigne poeta de l'alta pellofa, en garles moltbé.

Rodolfo ha dit...

aaaaaaaaaaaaangela maria...

Anònim ha dit...

Obsequi del senyor Xavier:
"alls verds couen secs piquen"
i encara més: "enungotgrosgroc brutnopotguerugutmaibonví". Estigui bò.

Anònim ha dit...

Eee estanislau, jo havia sentit la dita lleugerament diferent:

"A pi xic escala no cal, i si cal duu-li"

Pronuncieu-ho tot seguit i ràpid, resulta curiós.