Yamshes en Escabetx | Blog d'Estanislau Verdet



Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:
- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.

(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________

dimarts, 5 de setembre del 2006

Enlarge your carbassó

Avui he collit 3 paramecis com aquest, 34 tomàquets i 7 cebes.
Ara no és temporada d'amebes, ja vindrà.

Una altra frase Alt-Pellofenca (o Alt-Pellofina):
"T'he dit 35.000 vegades que no siguis exagerat"

Mercat

Les parades del mercat de la capital de l'Alta Pellofa deixen clar que som la comarca més lletgista.

Per cert, un nou dubte:
Perquè "tot junt" s'escriu separat i "separat" s'escriu tot junt?

dilluns, 4 de setembre del 2006

Piscina

Ahir va tancar la piscina municipal de l'Alta Pellofa.

La noia guapa de la piscina es diu Anna o Roser (no em va quedar clar qui es deia què de les dues), però el que sé segur és que té uns gossos que es diuen Toni i Sílvia i que tenia un conill que es deia Rodolfo. Mira.

Comença altre cop el curs, canviem el look del Yamshes en Escabetx i, un cop acabat l'stage d'assaig d'Estanislau Verdet i els Cantimplores Marramiau per aquestes terres, ens preparem pels concerts que vindran aviat.

Algú sap si la samfaina de hiena s'assembla, ni que sigui una mica, a la mostassa d'armari empotrat? Tot just ahir ho discutíem i ens vam quedar amb el dubte.


diumenge, 3 de setembre del 2006

Mosques


Aquí a l'alta pellofa les mosques moren de gust, de plaer.
Hormones mortals. Com la vida mateixa.

Acudit del mes:
"Un home es queda sol, per casualitats de la vida, amb l'Scarlett Johanson en una illa deserta. Al cap d'un temps a l'Scarlett se li acaba despertant el desig sexual, així que s'hi posen dia sí dia també.
Al cap d'uns mesos el tio li diu desesperat a l'Scarlett:
- Em podries fer un favor? Et podries posar un bigoti?
Ella accepta i quan ja el té posat el tio li diu:
- A que no saps a qui m'he tirat?!?!"

dissabte, 2 de setembre del 2006

Pials Calacka'l

Aquí, sota el replà de l'escala,
un esternut rectilini metropolità
i una llamborda misògina alvina*
juguen a petanca els dimarts després del cor.

Jo sempre els dic que no,
però algun dia, com a bon estruciforme, hi aniré.

Sonoritat curiosa:
"Pi alt, escala cal. Pi xic no n'hi cal i si n'hi cal du-li-la"

Nota: La noia guapa de la piscina té uns gossos que es diuen Silvia i Toni.

* Alví: "Relatiu o pertanyent al baix ventre o als budells. Evacuacions alvines." que no és el mateix que Albí: "Afectat d'albinisme".

divendres, 1 de setembre del 2006

L'arbre Regalimat

Avui, seguint les meves cròniques estiuenques des de l'Alta Pellofa, us presentaré dos dels estruciformes vegetals bords més coneguts. En Jim i en Txalten (hèsten). En Jim (el de l'esquerra) és de puta mare. En Txalten és un regalimat de merda.




- Senyora, que s'enyora la senyora?
- No senyora, la senyora no s'enyora.


dijous, 24 d’agost del 2006

Plutó ja no és un planeta, que es foti.

dimarts, 22 d’agost del 2006

Festes de Gràcia

El dissabte vaig tenir la sort de veure a Pau Riba acompanyat pels Mil Simones a la plaça Rovira dins la programació del Festigàbal i vaig disfrutar com un cacauet eunuc, tot un aconteixement.

Després al carrer Verdi vaig poder veure (per fi) els grans Kabum (grup de percussió on hi toca, entre d'altres llenguados i escalopes, el teclista dels Cantimplores Marramiau, la banda que acompanyarà l'Estanislau Verdet en els seus concerts)

Diumenge vaig tornar a la plaça Rovira amb moltes expectatives (abans pectatives). Ja feia temps que per moltes bandes m'arribava recomanat el nom de Cabo San Roque. I tenien raó, vaig quedar astorat (fet astora). Entre la sonoritat del grup, els instruments naïfs i fets per ells que fan servir, el bon rollo que es respirava a l'escenari i el repertori que gasten van aconseguir el que casi mai em passa, que és la necessitat d'anar a parlar amb ells per felicitar-los, comprar-los un disc, regalar-los-en un de meu i, el que és més fort, que porti 3 dies escoltant el seu disc sense parar. Gràcies! (Rio Bravo és lo màxim).

Dilluns hi havia l'esperat concert dels Se Atormenta Una Vecina, els grans horteres/malalts del disco-funk/amics/integrants (la majoria) dels Cantimplores Marramiau. L'esperat concert dels Se Atormenta resulta que era esperat per molta altra gent i, tot i ser el d'ahir un dels millor concerts de la banda, va ser també un dels més incòmodes. La quantitat de gent que s'hi va acumular va desbordar el carrer Mozart. Però com sempre els Se Atormenta Una Vecina van estar estel·l·l·lars, magnífics, impecables. El millor grup de versions ballables de hits històrics, sens dubte. Una de les bandes del moment.

I avui dimarts he dinat espaguetis.