Aquest xaval té només 12 anys.
El que fa és al·lucinant, però la infància de merda que ha hagut de passar...
...........................................................................
Aquets també en té 12.
Però aquest és fill del Lletgisme, la seva vida serà plàcida...
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dissabte, 14 de gener del 2006
12 anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Amb el lletgisme tot serà més fàcil, planer, agradable. D'un to sípia enofsquida per la insalubritat dels pensaments obscurs.
Posim dels primers de la llsta, que jo en sóc un de lletgista.
Marduix Enlletjat
Ja està el primer, no ho ha vist.
Fa ja unes setmanes que encapçala la llista de cèl·lebres linkatges.
Estic preparant un especial "Star Wars Lletgista" per d'aquí uns dies, que si li ha agradat aquest "12 anys" aquell el farà caure de cul: Lletgisme en estat pur!
Apa!
Fins aviat!
vós sou un jutge massa cruel, jo no emetré cap judici fins que no hagi sentit l'opinió d'algú més lleig que ell.
Ja m'enteneu
En cap moment, sr. Plastic, he pretès deixar malament el segon individu, que crec que és el que es pensa. En cap moment.
El que realment em fa pena és el primer, que per arribar a dominar la tècnica de l'instrument (que no l'expressió) d'aquesta manera s'ha hagut de passar, segur la seva infància tancat estudiant de valent moltissimes hores al dia. I segurament perdent-se altres coses propies de l'edat que tan importants son. (jo des dels 3 anys que toco la bateria i als deu anys tocava en grups i ja la tocava prou be, però no així. Per tocar-la així el dedicament ha hagut de ser practicament exclusiu. Se del que li parlo).
I respecte el segon, simplement és un nen fent el capullo, cosa que demostra que canalitza les seves passions i emocions, no hi trobo res d'estrany ni d'ofensiu en mostrar-ho.
Quan dic que el segon, a diferència del primer, serà feliç ho crec. Si més no en te mes possibilitats.
No se si li ha servit de res tot això, però per si realment no s'havia entès, quedi aclarit.
De tot cor i amb els ous a la ma: Ho juro.
nens epifenomenals, per cert!
una pregunta:
savi Verdet, jo soc tonto, i no hi ha manera que pugui posar enllaços i comptador al meu blog.
Com es fa?
gràcies.
Ara, quan pugui li escriuré un mail.
SENYOR VERDET, SI ALGUN DIA TOPA AMB L'AMIC COMÚ, PAU, FACI EL FAVOR DE DONAR-LI MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER EL QUE HA FET AMB EL MEU BLOG. I LI DIU QUE OBLIDI LA CONSTRASENYA CONFIADA ENVIANT-LA AL FONS DEL LLAC DE BANYOLES. MERCI BEAUCOUP!
Diu que l'ha llençada per l'WC, que anar fins a banyoles li feia mandra.
i que de res. a disposar (diu ell) jo no eh... jaja
Publica un comentari a l'entrada