Alucinant!
Un geni de l'Ukulele versiona els Beatles.
He plorat i tot!
He plorat i tot!
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dimecres, 11 de gener del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
no me'n puc estar de felicitar-lo per tan tremendu hallaçgu (troballa en llemosí)
el senyor harrison, gran aficionat a l'ukelele, segur que aplaudiria aquesta excel.lent versió
Sr. Optimista Fri, quant de temps!
Han quedat enrera ja aquelles discusions sobre blur i radiohead en el seu blog, que està d'examens o què?
Trobem a faltar novetats en el seu blog!
(El plural es refereix a tots els alter-egos i rat-penats que hi ha dins aquest inútil xupa-cameres. Cada cop en som mes! si busca per la blogosfera (dels collons) en descobriran de nous, com en Jordi Nosaure o el Zacarías (de cognom inmillorable) i molts d'altres que ja aniran sortint).
Au! que li vagin be els exàmens si és aquesta la causa de l'abandonament sobtat del seu blog, i sinó, doncs visca PA AMB TOMÀQUET.
Intentarem pescar aquest ukelelista, doncs al meu programa de ràdio hi ha una secció mensual de nom ARXIU BIZARRE on podriem acollir el cas. Per cert, ESTANISLAU VERDET i llur YAMSHES són matèria prima per l'esmentada secció, amb la vènia de sa senyoria, tot sigui dit. Res sense permís de l'autor.
Be, be.
Que per cert, en la gloriosa presentació en societat de l'Estanislau que em va brindar i que vaig sentir per telèfon (perque aquesta emisora no hi ha manera d'agafar-la des de barcelona) es va equivocar en el nom del disc eh...no se si en va ser concient en el mateix moment, ja que el títol, pronunciat mig depressa es torna "travalenguas" (com es diu en català, embarbussament?).
Però que gràcies per les paraules, totes encertaíssimes i divertidissimes.
allò de "Qui és l'estanislau Verdet o potser millor Què és" em va encantar...
fantastica empatia senyor Verdet, ja que vaig detectar que estava tra-ba-len-güe-dan-do el enllorigat títol del disc, tal com vos dieu. Ja m'agradaria dir i dir més i més coses, però a l'epistolari electrònic amb els seus representant vaig adonar-me que l'afer/el cas/l'objecte Verdet, és encara matèria no del tot explotable. Salutacions i una pipada de picadillu de Gauloises al Cafè dels Esports.
que divertit, ja he anat al retratista!
Sap, sr tati, si des de barcelona s'agafa radio premià? perquè jo a 95.2 no hi sentia res, ni interferències.
A veure si m'hauré de mudar a premià de mar per poder estar entre els únics que em senten...i anar a prendre algo al marina, a la plaça nova, a l'amistat amb la penya amunike a veure el barça, a la riera a veure el lleig enrajolat, a la plaça de la foneria, a la biblioteca amb el martí, a la plaça de l'esglesia a veure aigua en aquella font tan peculiar, al taller de musics de premià (que per cert hi vaig treballar allà jo), a l'anec groc... i veure gent com l'anna luna, el vicenç, el xito, el toti, l'éloi, el joan carles, el toni oró, el genís, el marc alier, la "gumby" i d'altres noms que ressonen pel meu cap quan sento la paraula premià, entre els quals hi ha, evidentment els seus, Àngel, martí, Jaumes, núria, berna, etc...
i Manel, que segur que a premià n'hi ha algun.
Permís?
Passi, passi!
Senyor, us estimo.
Sense dret a "roce" però.
Així com eucarísticament platònic.
i a què (cony) es deu? (o tretze)
Molt bo.
Espero que ho posin al xou del descans de la superbowl.
Publica un comentari a l'entrada