Jutjant estruços miro de parar taula per nou.
Poso la rentatriu i em marejo a consciència.
Em diposito dins de MiPc
i deixo que les hores, els dies i el gas de
les llaunes em vagin engreixant poc a poc.
Pel Nadal següent estaré llest per farcir.
Quan ja van ser uns quants, n’Estanislau digué:- Vosaltres, fidels camarades, heu de tenir un nom. Us direu "Els Fiambreres Bup-Bup”.
Llavors un d’ells digué:
- No seria millor “Els Cantimplores Marramiau”?
I n’Estanislau, segur d’ell mateix li contestà:
- No. Seria un nom fatal per un grup.
I tots s’abraçaren contents i joiosos i ja està.
(Chuck Norris, capítol 7, versicle 3)
_______________________________________________________
dilluns, 9 de gener del 2006
Esternocleidomastoidal-tabaix
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
I un cop farcits, quan n'estiguem ben plens, que ens tallin a rodanxes, que ens posin salses estranyes al damunt.
Volem ser engolits per ments pèrfides, per ments sense idees, només engolits cap al profund estómac dels qui no tenen remordiments.
Marduix Postnadalenc
Jo no eh...parli en singular respectat Marduix.
A mi m'agradaria mes ser dissecat, com per record.
Però si puc demanar, un cop dissecat vull seguir amb els ulls desperts, per anar veient com tot decau.
rentatriu? m'agrada. Rentatriu o rentadora actriu? Tatí sosté la pregunta en termes de dubte. Rentatriu.
Rentatriu Actora.
És com Secatriu, o pastriu, nadatriu, astriu, productriu, animatriu, reductriu, perforatriu, doctriu, triuimon, "ostia que triu que és!", o la triu barrimore.
Per altra banda hi ha l'actora, la madora, l'emperadora, o "fem un dora?", o la dora jones...
Em temo que ja estic preparat per dissecar.
Digui-li al Sr. jtati que Tati s'escriu sense accent.
Merci.
Mme Violette!
Quina il·lusió tenir-la per aquí.
Espero que ens vagi visitant (a tots els que som dins aquest pesat-aburrit)
Lo del jtati, ell ho posa sense accent...però gràcies de totes maneres, perquè jo si que ho escribia amb accent.
Apa! fins aviat
efectivament, cal dir "i" i no pas "í", doncs "Jacques Tati" no s'escriu "Jacques Tatí", el cas és que aquest Jacques que us escriu introdueix l'accent (en espanyol, "tilde") per no usurpar del tot el cognom del gran cineasta/actor de nom JACQUES TATI. Ara bé, de tan en tan, invariablement el "Tatí" empra "Tati" per imperfecció mecanogràfica, la qual cosa mostra una manca de rigor que es salva en la seva verbalització on coincideix l'accent catalanitzat amb l'accent propi del frances que marca amb musicalitat exasperant aquest "í".
Benvolgut Sr. jacques tati/tatí (així, sense majúscules com vosté ho escriu)
La veritat és que no deixo de trobar la seva explicació un tant enrevessada. D'altra banda, l'argument que justifica l'ús de l'esmentat accent (no cal l'aclariment del castellà "tilde", ja ens entenem), en efecte, té una certa manca de rigor.
Per cert, què vol dir accent catalanitzat i accent propi? No voldria ser repel·lent, però no podríem cenyir-nos a la terminologia gramatical tradicional (accent gràfic/accent tònic)?
Per cert, jo no soc Mme. Moulin, soc la Secre de Mme. Moulin.
Atentament,
Secre de Mme. Moulin
Mademoiselle Moulin, flipo gustosament amb picadillu de Gauloises a la pipa, mans enbutxacades a la gav(B)ardina i barret pork pie a la testa, ara bé, ja no sé ni el que és un accent tònic o gràfic, doncs soc vell i poc astut. Espero coneixer el seu cutis, madamoiselle Moulin, vell verdot (que no verdet) frissa per cremar el darrer cartutx!
ah, mme. Moulin, m'oblidava de signar: jacques tati/í (com filaberquí) i la meva adreça és 13 Rue General de Gaulle, CAHORS (Midi Pyrenees), JA SAP: ENCARA TINC METXA I EL MEU DARRER CARTUTX, PURA FANTASIA ORIENTAL, ENCARA VOL BATALLA.
Quines ganes!
Deixin de fer el burro per un accent!
Si aquest fos el blog dels politico-lingüistics empedernit doncs encara, però això va de lletgisme!
deixin-se d'accents i de verbalitzacions diacrítiques i diarrèiques.
A mes, pel que es veu han començat en mal peu. facin el favor de resar deu azes-maríes i una rentatriu!
Només llavors restaran peronats.
i sr Jacques Tati (o com collons ho hagi d'escriure, ja m'enviaran un buro-fax amb la tipografia i el tamany en que ha d'anar),
Mme. Violette és encantadora, però la seva secretaria avegades no tant (tot i que a mi m'encanta).
I Mme Violette, el senyor Jtati és un àngel i alhora és rural, pagès.
el que no conec és "l'anonimo" aquest, potser és el geni aquell que tanta obra literaria, musical i popular ha deixat al llarg dels segles? el tenim aquí?
Bueno, de totes maneres, a aquest, mentre no s'identifiqui, no em veig en cor, despres del que diu, de justificar-lo.
"Se levanta la session!"
Per cert parlant d'estruços amb vinagre, han vist la nova secció "Fotos de concerts i gravacions"?
És just a sota la biografia.
vaig amb "i" i em pronuncien "í" com filaberquí. Heus-me aquí!
aaiiii.....
Publica un comentari a l'entrada